Tot esperant Cairat

Dia -1. Cerni! Cerniiiiiii! Ceeeeeeerniiiiii! Perdoneu, algú ha vist en Cerni Cairat? És que encara l’esperem per a la foto de portada del Diari i no acaba d’aparèixer. I clar, em té amoïnat perquè descarto de totes totes que el cap de llista d’una candidatura que es diu Desperta Laurèdia s’hagi adormit. Oi que no pot ser? Cerniiiiiiiiiii! Tant és, deixem-ho córrer... Dia -1, deia. Jornada de ressaca d’una campanya de digestió complicada. Jornada de reflexió només a mitges, per diferents motius. Perquè molts ja han votat (a la Batllia), perquè molts no votaran, perquè molts no poden votar (no és un mal tema per reflexionar, aquest), perquè les xarxes socials continuen reproduint missatges de campanya publicats ahir però que m’apareixen avui i que no em deixen reflexionar tranquil... I jornada de descans per als candidats... però no per als caps de llista, a qui els mitjans fem anar amunt i avall per retratar-los de manera diferent a la portada. El Diari els convoca a l’Estadi Nacional perquè es disputin l’oval en una touche política. Tots hi arriben puntuals (Cerniiiiiiiii?) i travessen l’estadi barrejadets, Travesset amb Dolsa, Carmona amb Rubia, Molné i Matarrodona..., res del tot improbable, però, vistos els criteris relaxats amb què se solen configurar les llistes. Les amistats estan per sobre de les sigles, com quan passegen Bartumeu i Bàrcia, Gallardo i Pintat, Cinca i Martí... Oh, wait! Quan arriben al lloc esperat, se’ls veu nerviosos. Carmona proposa de fer un haka però no li acaben de fer cas, Molné demana si han de fer comèdia o jugar de veritat, però no sé si es refereix a la foto o als propers quatre anys... El Nando crida a l’ordre i acaba amb el desvarieig. Rosa, aquí! Enric, allà! Conxita, allà! Cerni... Cerniiiiiiiii? Fitxem el Daniel Armengol –que està entrenant uns crios– per llençar touches encara més polítiques i s’hi presta. “Nens, qui plaqui un polític, 10 punts”, deixa anar. Però no li fan cas. Posa l’oval en joc diverses vegades i els candidats a les comunals refuten la teoria de l’evolució de Darwin: de sis pilotes que es posen en joc, tres les agafen Miquel Aleix, Josep Majoral i Jordi Balsa, que per edat o per alçada eren els que menys números tenien d’agafar-la. Si el joc de veure qui l’agafa serveix com a oracle, governaran Camp a Canillo, Majoral a Sant Julià i coalicions entre Dolsa i Balsa a Ordino i Aleix i Rubia a Escaldes. No sé si acaba de quadrar... Avui ho sabrem. Cerniiii? Cerniiiiiiiiiiiiii? Ceeeeeerniiiiiiiii?