Vot (top) secret

Dia -2. L’últim de campanya. L’últim dia de les dues campanyes d’aquest any. Visca! Faig prospecció d’actes electorals. Visita a Declalàndia durant el dia? Passo. La mani de la tarda? No acabo de tenir clar si és campanya o no. És cert que el cromo de la mani oportunista és un falti al meu bestiari però si la cobrís hauria d’haver contracroniquejat també el Consell oportunista de l’altre dia. Qüestió d’equilibris... Em queden les festes finals de campanya dels diferents grups que es presenten però em fa molta basarda l’optimisme impostat que destil·len molts candidats i no acabo de veure clar que es publiqui una peça satírica d’una sola llista durant el dia de reflexió. Llavors se m’encén la llumeta: què seria un bestiari electoral sense una visita al pseudocol·legi electoral més important del país, al lloc on dipositen la papereta més d’un 35% dels que acabaran votant? Decidit: me’n vaig a la Batllia! Diumenge tornarem a parlar de la ximpleria aquesta de la festa de la democràcia però ens equivocarem, la veritable festa de la democràcia és a la Batllia. De fet és una rave, dies i dies de gent desfilant per dipositar el seu vot. No m’ho vull perdre! Però m’ho perdré perquè no em deixen mirar-m’ho. Es veu que com que es va qüestionar la seguretat de la custòdia, la responsable del vot judicial ha decidit vetar l’entrada a la premsa. Sospiten de tu i et blindes. Clar que sí! La idea és tan brillant que m’entristeix que la seva responsable no es presenti a les eleccions: la votaria amb entusiasme. Perquè és veritat, diguem-ho clar d’una vegada: la transparència està sobrevalorada. Tots els partits la porten al seu programa. Però no calibren els perills. Imaginem, per exemple, que deixessin entrar un periodista a la Batllia mentre la gent vota. Quin perill! Què podria veure? El mateix que podran veure els periodistes diumenge als col·legis electorals sense cap problema? Ciutadans agafant sobres, entrant a una cabina, omplint els sobres d’una papereta i dipositant-los allà on toca? No! A la Batllia passen coses molt bèsties que no es poden conèixer! Sexe hard a les cabines, dits de dissidents als sobres de votació, funcionaris fuetejant tots aquells que no voten el seu candidat preferit... Un infern. Molt millor mantenir-ho en secret. I afegir, als senyals de l’entrada que prohibeixen fumar i entrar en patinet, la prohibició d’entrar a periodistes. Per la vostra seguretat. [Nota: cap elector no ha estat maltractat durant la realització d’aquesta contracrònica.]