Una jove treu diners del banc d'una amiga

Anar al banc, fer-se passar per una amiga de la infància, demanar la targeta IBAN amb les dades bancàries, aconseguir-la i buidar-li el compte en un període de dues setmanes. Tot perquè “tenia por que les altres dues fessin bruixeria a la meva família i al meu fill”. Aquesta és la versió que va donar una resident de 28 anys que va passar ahir per la banqueta d’acusats del Tribunal de Corts i que s’enfronta a una pena de presó per un delicte major d’estafa superior a 6.000 euros. El cas es va judicialitzar el tercer trimestre del 2017, però els fets van succeir l’agost del mateix any quan l’acusada, suposadament influenciada per una tercera persona, va decidir anar al banc fent-se passar per la seva amiga i demanant una targeta IBAN amb les coordenades i el número de compte al·legant que no la trobava i que probablement l’havia perdut. A priori, el banquer no va demanar cap tipus d’identificació i va emetre una nova targeta amb la qual l’acusada tenia accés a qualsevol compte bancari de l’amiga. “Vaig anar a la seu del banc, em vaig presentar amb el nom de la meva amiga i l’empleat em va generar una targeta nova”, va explicar entre plors l’acusada que, segons la defensa, “té una capacitat intel·lectual per sota de la mitjana i això fa que sigui una víctima fàcil d’enganyar”. Va ser el 16 d’agost quan l’acusada va anar al banc a fer la primera retirada d’efectiu, sempre per un import superior a 500 euros que l’obligava a signar personalment. El primer cop va treure 1.500 euros i els va ingressar al seu propi compte. Va seguir el mateix modus operandi durant les vuit retirades següents fins que el banc es va adonar que en un període curt de temps s’havia tret un acumulat de 12.500 euros que, instants després, s’havien ingressat en un altre compte personal. “L’empleat em donava els diners i jo només havia de signar”, va explicar l’acusada, que va reconèixer que després treia els diners del seu compte personal i els donava a les dues persones que suposadament la influenciaven. “Jo no volia fer-ho. Érem amigues des del col·legi, però les altres dues, que també eren amigues meves, em van insistir que ho fes i després els ho donés. Ara són enemigues.” L’estafa es va acabar quan l’entitat bancària se’n va adonar i, en l’últim intent de retirada, es va retenir l’acusada, que va passar quatre mesos en presó provisional. “No vaig pensar que la meva amiga se n’adonaria”, va explicar l’acusada davant l’estupefacció del president del Tribunal, que va anar a més quan la resident va reconèixer que en primera instància no va acusar les “enemigues” per por que “fessin bruixeria” al seu cercle familiar més pròxim. Les que suposadament la influenciaven no formen part de la causa judicial ja que no hi ha cap prova que les apunti directament més enllà de la declaració de la processada. La defensa no va poder fer més que acceptar el delicte major d’estafa imposat per fiscalia, però va demanar al Tribunal que es tingués en compte la particularitat psicològica de la seva representada i que es donés facilitats de pagament dels 12.500 euros que té de deute amb el banc que va haver d’assumir la responsabilitat davant la perjudicada.

UN SUPOSAT ERROR INFORMÀTIC, CAUSA D'UN DELICTE D'APROPIACIÓ

Un resident de 52 anys està a l’espera de sentència després de declarar aquesta setmana davant el Tribunal de Corts per un delicte major d’apropiació indeguda, i és que l’acusat hauria fet transferències irregulars del compte bancari de l’empresa on treballava d’administratiu al seu compte personal. Els fets van succeir entre el 2011 i el 2012 quan l’acusat, tot i tenir el seu propi negoci, va començar a treballar per una petita empresa de transports com a secretari administratiu. En aquesta feina, no tenia accés als comptes, però com que ell ja era empresari, suposadament hauria ofert al seu cap compartir el programa de gestió que “genera factures i les envia al banc per cobrar-les”. Tot va anar bé fins que al cap de dos mesos, es van registrar un seguit de transferències al compte de l’acusat per un valor de 7.000 euros. “Jo no vaig fer res, va ser el programa informàtic, ja que es va acabar la llicència i en comptes de deixar de funcionar, va donar un error informàtic i va generar factures creuades”, es va excusar l’acusat. Aquesta versió, però, no la va comprar el propietari del negoci, que va negar haver donat permís per fer ús del programa de gestió, ni fiscalia, que va apreciar l’intent de tornar els diners, però va valorar tot i així el dol de l’apropiació i va demanar 30 mesos de presó i la devolució de l’import sostret.