Sense baixar del cavall
Jordi Planellas
Actualitzada 11/12/2019 a les 13:54
L’entrada en política de Josep Majoral (Sant Julià de Lòria, 1976) és fruit d’una visió. O quelcom de similar. En tot cas, la imatge de Josep Pintat –amb qui la família manté amistat– assegut a la taula de casa seva explicant-li la seva idea de país. La primera reacció de Majoral va ser la de respondre: “Però si jo no hi entenc res, de política.” Però va seguir el consell del veterà polític lauredià i es va inscriure a Unió Laurediana, va començar a trepitjar reunions i comissions per confegir el programa electoral i un dia, a penes un any després d’aquella trobada amb Pintat, el van empènyer cap a una llista. Era el 2004. “Anava de número nou, però vaig entrar, just, molt just.” Des d’aleshores no ha baixat del carro –o del cavall, animal que el fascina– i ha portat una activitat política continuada, al comú primer i al Consell General des del 2015. “Ara ja soc dels polítics vells.” Què li dona la política? “Aportar, no criticar per criticar, i si no estigués en política no tindria la mateixa visió interna del país.” Majoral és un producte pirinenc. L’àvia materna és de cal Mitjavila de Fontaneda i l’avi, de Castellar de Tost, un refugiat de la guerra civil. La branca paterna és espanyola: va ser el pare qui va recalar a Andorra, tot sol i amb només catorze anys. Fill de vídua, als vuit anys es va haver de posar a treballar i en arribar a les valls va començar a fer de lampista, un ofici en què va progressar fins tenir empresa pròpia. Un dia, fa vint anys, va decidir fer de pagès, explotant una propietat llogada, a Aixàs. En aquella granja una mica allunyada va transcórrer la infantesa del candidat i la germana petita. Apuntava maneres: com que li feia una mandra tremenda pujar cada matí per la carretera de la Rabassa per anar a escola, va prometre a la mare que un dia seria “alcalde” i instal·laria unes escales mecàniques “com les de Pyrénées”. Va ser una infantesa tranquil·la i una mica aïllada, al mas. Una Arcàdia que va acabar sobtadament perquè als tretze anys el van enviar cap a un internat, a França. Es va trobar amb “una realitat difícil de gestionar” des del primer dia: en arribar a l’estació de tren de Perpinyà li van robar els diners: ja era el vespre i encara havia d’agafar un taxi fins a l’internat, a uns quants quilòmetres. Desemparat i sense quartos a la butxaca, va tenir la sort de trobar un taxista amb bona voluntat. “Al final, tot allò, tot aquest temps sol, va ser endreçador, una guia per enfrontar-me al futur.” Després de sis anys a Perpinyà –“els últims van ser bons: sent un dels grans ja podies gastar tu les bromes pesades als petits”– va passar-ne quatre més a Brive-la-Gallarde, localitat entre Tolosa i Llemotges, on va cursar estudis de tècnic superior en energies. “Les lletres no eren el meu fort, soc més científic, de les branques tècniques, i potser va influir que el pare fos del sector.” Era ja la vida del jove que acumula anècdotes per no ser ara explicades en veu alta, vivint independent i amb cotxe per anar amunt i avall al seu aire. Acabats els estudis, li va aparèixer al camí una bona oferta de feina, a París. Temptadora. S’ho va rumiar. Que es decidís per no acceptar-la i tornar a casa “no sé si va ser tant per amor a Andorra com per no estar tan lluny de la família”. París bien vale una misa i una visita de cap de setmana, es va dir, però viure-hi ja eren paraules majors. “Potser no vaig tenir ànsies de fer un tall tan gran i començar l’aventura.” En tot cas, el 2001, amb el títol sota el braç, es va tornar a plantar al Principat i va començar a treballar en un despatx d’enginyeria, fins que el 2007 en va obrir un de propi. La professió el va portar a col·laborar amb Jean Nouvel, en el projecte de la Querola i algun altre. Es confessa enlluernat per la figura de l’arquitecte francès: “Són gent diferent, tenen quelcom de diferent de la resta, fan coses de les que els altres no som capaços.”
-
#5 Dir per no dir res.
(11/12/19 10:48)
-
#4 Una
(11/12/19 10:01)
-
#3 Pau
(11/12/19 07:57)
-
#2 Carles
(11/12/19 07:21)
-
#1 Maria
(11/12/19 06:48)
Una va dir..Hi ha gent que no se que faria si no pogués donar la culpa de tot a UL i la família Pintat.
RespondreJa n'hi ha prou! és el primer cop en molts anys que UL presenta una lista majoritàriament renovada. Crec que amb aquesta llista Majoral ha demostrat anar més per lliure que qualsevol dels seus antecessors.
Per cert, i Cairat? si guanya, no farà o no segons l'hi digiuno els seus patrons? perquè ahir va deixar clar que ell no te cap posicionament concret.
Per posicionament concret, llegeix les 6/7 línies del programa UL sobre Naturlandia. El Sr. "no em posicionaré" es limita a fer cortina del fum i a quatre frases tòpiques, buides, imprecises.