L'acte de més nivell

Dia -5. Avui, a l’estil dels discos sol·licitats de les radiofórmules, contracrònica sol·licitada. La responsable de comunicació del comú d’Encamp s’ensuma que la xerrada dels joves de la parròquia amb candidats de les quatre llistes pot estar bé i m’hi convida públicament. Ella sí que és una amiga, Òscar Martín, no com tu. Never forget! Em va fatal. Ja he parlat molt d’Encamp i molt de joves però me n’hi vaig pel simple motiu que no hi ha cap altre acte que prometi gaire. Què hi farem... El cas és que l’encertem –gràcies Isa!–: es tracta d’un acte diferent als que hem retratat per aquí (un acte sectorial on els implicats interroguen directament i de manera improvisada els candidats), és fresc, àgil, desenfadat, està ple a vessar i, tot s’ha de dir, és el millor pseudodebat de la campanya i amb molta diferència, que contrasta, i força, amb els dels caps de llista de la vetlla a la tele. De fet, no és només que els quatre joves (Pepo, t’estic considerant jove, me’n deus una) ho facin millor que els seus números 1, és que hi ha moments, sobretot a l’inici, en què els punts d’acord són absoluts. Crec que si s’arriben a conèixer abans fan candidatura conjunta i escombren a les eleccions els seus sèniors. En algun moment, però, es deuen adonar que no s’estan diferenciant massa de la resta (excepte Pepo Ribó, que assenteix tota l’estona i jo no tinc clar que diumenge s’acabi votant a si mateix) i comencen a marcar territori. Territori xinès en el cas d’Àlex Calvo de terceravia, el més bel·ligerant dels quatre amb diferència i el més procliu a veure la realitat des del seu melic: jo podia comprar alcohol, doncs es pot; a mi al col·le no em van parlar de drogues, doncs no se’n parla... I en aquesta tònica, com està fent un treball a la universitat sobre la Xina, tot ho acaba relacionant amb el gegant asiàtic. Com revifar l’economia? Portant turistes xinesos. Com ajudar els infants? Fent-los estudiar xinès. Com acabi de conseller, compte que la matança del porc no s’amaneixi amb salsa agredolça i que les boles xineses no passin a ser obligatòries... Malgrat ell, Ribó també s’acaba diferenciant, primer perquè juga amb avantatge –ara va mig de jove, ara parla com a pare, ara recorda quan era de la comissió de festes o mig bander comunal– i després perquè juga amb la il·lusió del jovent (i si féssim un concert de la Shakira?) i porta la proposta més “fugir d’estudi” per solucionar el problema de l’habitatge: estudieu molt i espereu-vos a cobrar molt per marxar de casa dels pares... Mmmmm, potser amb el jovent funciona, però els pares t’odiaran! La que va quedar més desdibuixada va ser la Jennifer Mitjana, un despertador, això sí, per recordar constantment que el Pas també existeix i l’única que va tancar el debat sense demanar el vot però sent molt clara: que no us venguin cap moto! El Xavi Fernández –a qui li toca defensar la gestió comunal– té una manera curiosa de vendre’s, que a Tinder segur que no funciona però que, ben mirat, en unes eleccions no és una mala opció: ell promet continuar sent un pesat i continuar guanyant-se el malnom de salmó amb què el coneixen a les taules nacionals de joventut. El plasta d’Encamp. I passar-li el mòbil a tothom. Si voleu un corcó, és el vostre home, també el teu, Mari –ai, no, que es deia Fanny...