Allà on fica la banya

Es defineix Jordi Balsa (Andorra la Vella, 1977) com un home obsessiu: “Quan fico la banya en alguna cosa, arribo fins a les últimes conseqüències”. Sigui l’ensinistrament de gossos per a competició, la pràctica del judo o l’activitat sindical i política: de les discussions acalorades protagonitzades de ben jovenet ha passat a estudiar Dret. “La política és la cuina de les lleis”. I per això vol estar a primera línia. Balsa és fill d’un gallec –de Candamil, aldea de la província de Lugo– que va tirar cap a Andorra “a l’aventura, vés a saber el que li va passar pel cap”, perquè no tenia ningú per aquestes contrades. Es va casar amb una filla de Martinet –ja els avis havien fet de masovers a Encamp– i va treballar tota la vida com a xofer. El sustent de la família, amb dos fills, es completava amb la feina com a administrativa de la mare. Vivien a la zona de Prada Ramon d’Andorra la Vella, una zona tan diferent d’avui que la canalla feia saltar pedres a una bassa on ara hi ha l’església del Fener i on els diumenges es ballaven sardanes... a la plaça de la Sardana. A la capital va viure fins al 2004, fins que es va independitzar i va agafar els trastos cap a Ordino. Infant, el nostre protagonista somiava ser veterinari. És més: pretenia esdevenir Félix Rodríguez de la Fuente. Però com que el lloc ja estava ocupat va optar per perspectives més realistes i, “després d’una època rebel i contestatària” en què va plantar els estudis (a COU, al sistema espanyol), va decidir entrar al cos de policia. S’hi va incorporar el 1998 i va començar a patrullar els carrers. Amb la banya posada, com diu, a continuar endavant: el 2001 va accedir al grup d’intervenció–”l’elit: m’agrada ser molt actiu”–, on li va venir al pèl haver competit en judo, disciplina amb la qual va formar part de l’equip nacional, amb el qual va arribar a competir en un campionat d’Europa. Fins al 2008 es va dedicar a la protecció de persones: el primer gran repte va ser la visita de Jordi Pujol. “Just hi acabava d’entrar i que deixessin tanta responsabilitat a les meves mans va ser fort, per això ho recordo tan bé”. Es congratula d’altres missions complicades i amb final feliç, com la d’un ciutadà tancat a casa seva i amenaçant amb fer-se mal. En aquesta progressió constant–“vull arribar al màxim, m’agrada millorar sempre”– el següent pas va ser presentar-se a un concurs de comandaments, el 2008, i esdevenir sotsoficial de primera. El 2013 el van assignar a investigació–”a la poli secreta que en diuen– i dos anys després va entrar a la policia criminal, al grup d’investigació general, on continua. Si més no, de moment. L’interès per la política –i les ganes d’actuar també en aquest àmbit– han anat en paral·lel: “Vaig entrar al Consell de la Policia, als sindicats i el 2016 em vaig matricular en Dret perquè està tan estretament vinculat amb la política”. Va decidir que li interessaria conèixer el funcionament intern de la cosa pública i es va incorporar a les reunions de les comissions legislatives del Partit Liberal. Corria el 2017 i el grup encara estava unificat, recorda. Va formar part del comitè parroquial, però en trencar-se el grup parlamentari va quedar “desmarcat”. Convidat a alguna reunió a la plataforma d’independents que volia presentar una opció política a les nacionals a Ordino, finalment el van cridar per formar part de terceravia. “No sols em va agradar el que m’explicaven sinó que si no s’hagués presentat com a opció hauria tingut un problema per decidir què votar”. Activitat professional i acció política sumades, a Balsa no li queda temps últimament per dedicar-se al que va descobrir com una passió: l’ensinistrament de pastors alemanys per a competició, en la disciplina RCI, sigles de rastre, obediència i defensa. Una activitat que el va dur a fer freqüents viatges a Barcelona i alguns a Alemanya, a concursos. “Ja veus, sóc així: m’engresco, m’engresco i començo en comissió i acabo encapçalant una llista”.