Estrasburg rebutja apartar Pastor d'un cas d'Andorra

Finalment el magistrat andorrà al Tribunal d’Estrasburg Pere Pastor podrà votar en la causa contra l’advocat panameny Ernesto Chong Coronado i el seu pare, sentenciats pel Tribunal de Corts a cinc anys de presó, tres de ferms, i una multa de 600.000 euros en trobar-los culpables de blanquejar diners del narcotràfic. La demanda de recusació de l’advocat Alfons Clavera ha estat desestimada per la presidenta de la secció primera de la Cort europea, que no veu motius per a la recusació sobre la base dels articles 28.2 i 4 del reglament de la mateixa institució. La comunicació va arribar a Clavera el 27 de novembre via correu electrònic i el mateix lletrat va explicar ahir que contra aquesta decisió no hi ha la possibilitat de fer al·legacions o recurs i és del tot ferma. Clavera va presentar el recurs en el marc d’una causa que té oberta contra l’Estat andorrà en el Tribunal de Drets Humans en no constar-li que Pastor, malgrat estar casat amb Calvó, s’hagués abstingut del coneixement de l’afer. El lletrat es va mostrar ahir convençut que Pastor s’ha negat a quedar al marge d’aquest procés i que la presidenta li ha donat la raó i ha rebutjat la reclamació. En el missatge del Tribunal d’Estrasburg s’indica que la presidenta de la cambra ha estimat que no hi ha cap causa per acceptar la recusació i ha decidit desestimar les objeccions de l’advocat andorrà. El magistrat del Principat podrà emetre el seu vot el dia que es tracti aquest afer.

MÉS

ORIGEN EL PROCÉS ES VA INICIAR EL 2015 A LA CORT EUROPEA El 2015 el lletrat va dur Andor­ra a Estrasburg en considerar que s’havia vulnerat el dret al recurs establert a l’article 6.1 de la Convenció europea dels drets humans. REBEL·LIA LA PENA VA SER DE TRES ANYS DE PRESÓ FERMS El Tribunal de Corts va condemnar en rebel·lia l’advocat panameny Ernesto Chong Coronado i el seu pare a cinc anys de presó, tres de ferms, i una multa de 600.000 euros. ARGUMENT UN PRECEDENT CONTROLA LEGISLACIÓ FRANCESA Clavera es fixava en dues sentències relatives al recurs de cassació que van obligar França a canviar la legislació perquè els condemnats en rebel·lia no entressin a presó.