Casolà casolà

Dia -13. Extraterrestres, l’acte d’avui es diu “debat electoral”. Heu sentit a parlar de debats mítics com el de Nixon contra Kennedy? Heu vist debats recents de la política europea o estatunidenca, amb cronòmetres pertot i spindoctors ensinistrant els candidats fins al darrer segon? Sí? Doncs oblideu-ho. Ara mateix. El debat que em va tocar veure ahir és de la mateixa categoria que el caldo industrial i immenjable que publiciten a la tele: casolà, casolà. Perquè us en feu una idea del nivell general, va anar del canto d’un claveuro (UPA, com se’t troba a faltar!) que l’ordre d’intervenció no se’l juguen a pedra, paper, tisores. Finalment, van triar un paperet cadascuna i au, ordre sortejat. La resta, en consonància. Tot davant d’unes 35 persones de públic (la meitat, periodistes o amics) i un estol de respostes xiripitiflàutiques a les demandes dels convocants, el Sindicat dels Treballadors del comú d’Andorra la Vella. Ah, extraterrestres, molt important: si hi ha una cosa imprescindible en un debat electoral és que l’endemà els periodistes es mullin i diguin qui l’ha guanyat. El que passa és que com que jo soc un periodista tan casolà casolà com el debat que m’ha tocat empassar-me i no hi entenc un bor­rall ni de política ni de funció pública, mirarem de fer un rànquing alternatiu. Per exemple, si fem cas del respecte al temps assignat per resposta, tenim una guanyadora indiscutible: Conxita Marsol, que va clavar tots i cadascun dels temps. És de justícia destacar, però, la gran remuntada de Dolors Carmona, que després de menjar-se més de la meitat del temps de les primeres respostes tan sols amb la introducció, va ser capaç d’adonar-se que en un debat, millor curteta i al peu. L’actual cònsol major, que també va ser la clara guanyadora en la categoria de candidates que menys van llegir, va perdre, en canvi, en la categoria de control del llenguatge no verbal. Tota afabilitat, bones paraules i fins i tot autocrítica durant la major part del debat, a Marsol va quedar clar que hi ha temes com les escombraries per on no passa i amb els quals, amb molt bones paraules i de molt bon rotllo, els hauria arrencat el cap a les seves rivals i se’ls hauria cruspit avui per esmorzar. Un punt esquizofrènic, doncs, però sense fer-li ombra en aquesta categoria a Emi Matarrodona, que es va presentar més vegades com a expresidenta del Sitca (el sindicat que ahir les interpel·lava) que com a candidata de terceravia. Tot molt repartit.