Dos presos van avisar de la fugida

El pres que es va escapar dimarts 29 d’octubre passat havia avisat el divendres anterior de les seves intencions. Segons fonts properes a la presó, dos ordenances –interns de confiança– van sentir com el pres explicava que s’escaparia i van escriure una carta urgent que van entregar a la direcció del centre penitenciari informant del que havia dit el pres. Segons les fonts, la direcció no es va prendre seriosament l’alerta perquè el pres, que finalment sí que va portar a terme la fugida, patia problemes de salut mental.
El fugitiu no era la primera vegada que estava al pati per on es va escapar, la qual cosa li va permetre estudiar la zona. Havia, per tant, planejat la fugida i avisat de la seva intenció. De fet, en el moment dels fets el reclús havia d’estar en un espai d’aïllament per diversos aldarulls. El seus problemes mentals, però, van propiciar que no se’l tanqués a aïllament i que se’l desplacés al pati per on va aconseguir sortir.
El fet que s’avisés amb antelació de les intencions de l’intern sumat al cúmul de circumstàncies estructurals –un mur molt baix i el fet que les alarmes no sonessin– ha provocat malestar entre els treballadors del centre, especialment després de l’obertura dels expedients a tres dels vigilants que hi havia aquell dia.

El pati segueix obert
El neguit rau sobretot en el fet que el pati per on es va escapar el pres segueixi obert. Es tracta d’un espai que s’usa quan un reclús entra a la presó per tal que estigui aïllat i s’adapti de forma progressiva a l’internament. Els murs que rodegen el pati no tenen suficient altura, però és que a més té unes finestres amb reixes que van propiciar que l’intern s’hi enfilés amb facilitat i arribés a la teulada de l’edifici, per on va caminar fins a la zona de les visites externes i allà va saltar. En cap moment van sonar les alarmes de seguretat.
Després de l’escapada, els treballadors no han rebut cap circular interna que els informi si s’ha dut a terme cap simulacre per comprovar que les alarmes funcionen correctament. Arran de la fugida tampoc s’ha ampliat el nombre d’efectius que vigilen els patis –en total han de controlar quatre patis, el d’adaptació per on es va escapar el pres, el de dones, el de preventius i el de penats, tots vigilats per una sola persona– ni tampoc s’han posat més treballadors a la sala de comandament, on estaven els altres dos treballadors expedientats.
El Sindicat d’Institucions Penitenciàries (SIT) ja s’ha manifestat tot afirmant que els possibles errors humans es deuen a la “multitasca” que han de realitzar els treballadors.

Onze segons per saltar
Segons les fonts consultades, el fugitiu només va trigar 11 segons a enfilar-se pel mur, d’uns tres metres d’alçada, i arribar a la teulada de la presó. De manera que era fàcil que si el guarda mirava una altra pantalla no veiés just el moment en què va saltar.
A més, el posicionament de la càmera que enfoca el pati per on es va escapar no permet veure el mur en qüestió. Ni tan sols es veu la finestra que el va ajudar a arribar a la teulada. La càmera està col·locada en una de les cantonades adjacents a la porta on l’intern va lligar la roba, fet que dificultava distingir què era el que hi havia en aquell espai. Tampoc es pot veure per la pantalla en qüestió el lavabo de què disposen els interns en aquell pati, que va propiciar que durant els primers moments de la fugida els treballadors dubtessin de si el pres estava dins el bany. Aquest és, precisament, un dels punts que els agents penitenciaris defensen per argumentar la seva manera de procedir, ja que en un inici desconeixien que es tractava d’una evasió.