Vall Banc prepara el traspàs dels 500 milions d'euros que estan retinguts a Suïssa

El retorn dels fons que l’antiga Banca Privada d’Andorra tenia a Credite Suisse pot estar a punt de resoldre’s. Almenys així ho va anunciar ahir Vall Banc, l’entitat financera creada després que explotés el cas BPA i que va acabar amb la seva liquidació. Tot i això, la solució i el retorn dels fons no són imminents.

La nota que va emetre l’entitat bancària deia que encara s’allargaria “uns dies” el procés de retorn. Així doncs, Vall Banc va manifestar que la devolució dels fons “s’inicia amb el moviment dels títols cap al custodi de renda variable de Vall Banc i realitzant un seguiment continuat de les liquidacions” en els diferents mercats en què s’operava.

Complementàriament a les accions realitzades, i des de la gestora dels fons de Vall Banc, s’iniciarien les gestions necessàries per tal d’aconseguir l’aixecament de les suspensions que ara existeixen sobre les ordres de subscripció, i poder fer així els reemborsaments a través de la gestora Vall Banc Fons.

Cal recordar que en la darrera sessió del Consell General el ministre de Finances, Eric Jover, havia manifestat la seva preocupació pel retard en la devolució dels fons de renda variable de l’antiga BPA a Vall Banc i ho havia fet saber a l’AREB.

Els fons que estaven a Credit Suisse, com ja va informar el Diari, es retornaran de la següent manera: 541 milions aniran directament a Vall Banc, mentre que els 88 que no han pogut demostrar el seu origen tornaran a BPA, que està en mans de l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB).

L’entitat financera també va dir en la nota de premsa que “aquest és l’últim pas per operar amb normalitat”. Des de Vall Banc es va reconèixer la feina feta i liderada per l’AREB “per recuperar les seves posicions i facilitar que els clients puguin accedir als seus actius al més aviat possible”, i van dir que des de l’entitat els oferirien “alternatives en la gestió”.

Un problema que ve de lluny

Els actius que seran retornats a Vall Banc estaven bloquejats des de l’any 2015 i ascendien a un total de 629 milions d’euros, tots integrats en productes de renda variable i dipositats a Credit Suisse. El bloqueig es devia a la intervenció que el març del mateix any s’havia fet a BPA per part del Govern i evitar el risc de contagi a la plaça financera.

La FinCEN (policia financera dels Estats Units) va instar totes les entitats bancàries a deixar de treballar amb BPA. I en aquest context, Credit Suisse va bloquejar els fons negant-ne el traspàs fins que s’hagués resolt la titularitat i l’origen dels diners.

Quan l’AREB va prendre el control de BPA es va intentar un altre cop el retorn dels fons, però Credit Suisse s’hi va negar i l’afer va acabar al regulador financer suís, Finma. El 2017, dos anys després de l’escàndol, el regulador suís va ordenar la transferència de la renda variable a l’AREB.

En aquest context, va arribar el recurs de les cases de canvi argentines, a través de les societats que aquestes tenien instrumentalitzades al Panamà, que eren les que tenien els fons a BPA. Es va presentar a Suïssa, però el Tribunal Administratiu Federal no el va admetre, ja que ho havien de fer contra BPA o l’AREB, però en el marc de la justícia andorrana.

El segon dels recursos el van presentar les cases de canvi argentines per tal de pressionar perquè l’AREB acceptés que els fons de BPA es transferissin directament a la nova entitat resultant, Vall Banc. El motiu d’aquesta pressió era la impossibilitat de demostrar l’origen dels diners. I va ser precisament aquest segon recurs el que ha mantingut els fons retinguts fins que la sentència suïssa va ser ferma.