“Tenim més temps lliure gràcies a la digitalització”

Llicenciada en Relacions Internacionals per la Humboldt University, Mariin Ratnik va ser la setmana passada a Andorra per presentar les seves cartes de credencials a les autoritats andorranes. La nova ambaixadora d’Estònia va assumir el càrrec fa només uns mesos després d’haver exercit d’ambaixadora a Bèlgica i ostentar llocs de responsabilitat al ministeri d’Afers Exteriors del seu país.

Sé que fa pocs mesos que és al càrrec, però com definiria les relacions amb Andorra durant aquests temps?

Aquesta és la meva primera visita al país i, de fet, encara no he pogut establir contactes perllongats amb les autoritats andorranes. Amb tot, penso que, malgrat que les relacions sempre han estat limitades, sempre hi ha hagut bona sintonia entre els nostres països. En realitat, l’any vinent celebrarem vint anys de contactes diplomàtics.

Unes relacions que en els dar­rers anys han estat molt centrades en les eines digitals de les quals disposa la societat estoniana. Com pot ser que un país de l’antiga Unió Soviètica sigui capdavanter en temes de tecnologia?

En recuperar la nostra independència el 1991, Estònia va haver de construir la seva societat des de zero. El primer actor a impulsar aquest procés de digitalització va ser la banca i després el govern va donar suport a la idea que tothom tingués DNI amb sistema d’identificació digital. És molt interessant perquè ha estat un procés de desenvolupament tecnològic en comunitat en què han participat actors públics i privats en col·laboració. A més, el conjunt dels estonians hem estat molt oberts a l’adopció de les noves tecnologies i idees, una bona predisposició que ha estat un element fonamental.

Així, tota la societat està digitalitzada?

S’ha de tenir en compte que vam ser pioners a iniciar aquest procés i ara mateix només hi ha tres coses que no pots fer online: casar-te, divorciar-te i comprar propietat. Disposem de més de 2.000 serveis en línia que faciliten i acceleren totes les qüestions burocràtiques. En xifres, gràcies a això els nostres ciutadans guanyen dues setmanes de feina i estalviem una quantitat de paper igual a l'alçada de la Torre Eiffel.

Sempre es diu que la digitalització destrueix llocs de treball. És el cas d’Estònia?

És una preocupació vàlida, però no és el cas d’Estònia. Som un país petit i amb poca població, només tenim 1,3 milions d’habitants: la nostra taxa d’atur és del 4%. Ens falta força de treball, necessitem treballadors que vinguin a Estònia. Així, per a nosaltres, el que fa la digitalització és ajudar-nos a tenir més temps lliure per fer altres coses.

I pel que fa a la bretxa digital, la gent més gran també està habituada als sistemes digitals?

Hi ha moltes persones grans que utilitzen amb facilitat tots els dispositius digitals, però una de les nostres preocupacions és que algú quedi fora del sistema. Per això sempre existeix la possibilitat de fer les coses com es feien abans: per exemple, pots votar per internet o anar a un col·legi electoral.

Com veu els progressos que està fent el Principat?

El primer és construir sistemes de confiança i per això han d’existir les lleis adequades. Però depèn del país: no es pot copiar exactament el que hem fet nosaltres, cadascú ha de trobar la seva manera de fer.