El Govern està obert a una reforma de la llei electoral

Tot i que es tracta d’un tema delicat i que semblava que el criteri del Govern xocaria de ple amb les intencions del PS de modificar la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum, al final l’opinió del gabinet té diversos punts de coincidència encara que deixa clar que no és partidari d’aplicar cap canvi sense el màxim consens i tenint en compte tots els agents i administracions implicats.

El Butlletí del Consell General va publicar ahir el criteri del Govern a la proposició de llei que va presentar la consellera general socialdemòcrata Rosa Gili. L’Executiu remarca en la seva resposta que veu “molt positiva” la designació de la ciutadania perquè participi en el procés electoral, però sense dubte l’aspecte que cal subratllar és que no es tanca en banda a la possibilitat de canviar l’actual sistema de proporcionalitat perquè els consellers comunals de l’oposició deixin de ser simples figures simbòliques sens cap mena d’influència i de protagonisme, tot i que l’executiu alhora subratlla de forma molt diàfana que s’ha de mantenir un model que faciliti la governabilitat als comuns, un sistema que queda molt lluny d’algunes propostes que s’han debatut, com per exemple que s’implanti el mateix model que funciona al Consell General per elegir al cap de Govern.

Estabilitat

El gabinet és taxatiu en aquest punt, i defensa el sistema electoral vigent dissenyat per a les eleccions comunals, “ja que possibilita l’estabilitat de les institucions, però deixa la porta semioberta al fet que es puguin introduir “cor­reccions o matisos que comportin una representativitat més gran” sempre que aquests no entorpeixin la tasca de les corporacions locals i els serveis que han de donar als ciutadans.

En tot cas es tracta d’un canvi important davant l’immobilisme que s’havia instal·lat en aquest tema a l’edifici administratiu, i encara que l’opinió del Govern queda molt lluny de les pretensions de l’oposició, es pot apreciar un apropament entre dues visions que continuen estant bastant allunyades.

Pel que fa a la participació dels ciutadans a les meses electorals, l’Executiu comparteix l’esperit de servei públic i és contrari a la designació mitjançant un sorteig públic, encara que també defensa que és convenient no excloure de la presidència els membres del comú que no siguin candidats a les eleccions “per mantenir una tradició arrelada i que dota de més garanties jurídiques el procés electoral”.

En un altre punt de l’exposició publicada al Butlletí del Consell General es deixa clara la intenció de facilitar el vot a les persones amb discapacitat, així com ampliar els terminis i els canvis dels requisits del vot per correu o del futur vot electrònic, i la dissociació del número de passaport actual i del número d’identificació personal –antic número de passaport.

El Govern va més enllà i es refereix que si s’acaba debatent la proposició de llei del PS, “serà necessari abordar una revisió exhaustiva de tot l’articulat des del diàleg amb totes les institucions implicades per continuar convenientment cap a una reforma de la normativa electoral i del referèndum”.

La proposta socialdemòcrata per modificar la Llei electoral inclou que els ciutadans presideixin les meses electorals. El PS considera que l'actual llei atorga majoria absoluta a l’opció gua­-nyadora, no permet que l'oposició tingui quelcom a dir i que no és representativa de la voluntat popular. El president del grup, Pere López, va explicar que el que proposen “afavorirà a reduir l'abstenció, perquè les xifres del 2015 són molt preocupants" i que reflecteixen desafecció política. Entre les propostes del text hi ha la creació de diferents meses electorals a cada parròquia i que no estiguin instal·lades als comuns o les dependències governamentals.

El PS també va entrar a tràmit al Consell General la proposició de llei qualificada d’organització i funcionament dels comuns, un text que té com a objectiu principal “democratitzar” la forma de treballar a les corporacions locals. Així, es preveu dotar de recursos les minories, així com un nou repartiment més representatiu dels escons. També s’elimina la figura del cònsol menor, a la vegada que es reforça la del major. Moltes de les propostes surten de polèmiques i disfuncions que han aparegut en els darrers anys.