x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
BESTIARI ELECTORAL

En comú pel comú del comú

La sessió de comú de Sant Julià en què es van validar les llistes.

En comú pel comú del comú

La sessió de comú de Sant Julià en què es van validar les llistes.

ANA
Actualitzada 29/10/2019 a les 10:17
Dia -48. Això ja ho tindríem. Encara ha d’arribar la campaaaaaaa­nya, totes i cadascuna de les reunions de poble, la sempre crucial jornada de reflexió, el dia aquell de les paperetes i les urnes i bla, bla, bla, però tots sabem que això ja ho tenim, que el dia D d’unes eleccions a Andor­ra és el dia en què es presenten les candidatures. Avui començaran a fer-se les primeres porres, però, amigues, amics, des del respecte i l’amor us he de dir que... això és fer trampa! Les porres dels valents es fan abans de saber quines llistes hi van, on s’és vist... Qualsevol observador mínimament atent a la realitat política del país avui ja ens pot avançar els resultats, i no només a la Massana.
El dia és tan important que compta amb un guió propi, seguit fil per randa per tots aquells que fan llista i que sembla una recepta d’aquelles de cuina per a solters o un manual d’instruccions de l’Ikea. El Diari, que havia estudiat la possibilitat de fer una llista pròpia a Ordino com una via per treure’s de sobre Ricard Poy, ha tingut accés al manual i avui us l’ofereix en exclusiva.

En primer lloc, cal fer moltes trucades i molts cafès. Per fer què? Per fer una llista. Però per fer què? Per omplir la llista. Però per fer què? Doncs per mirar de guanyar. Però guanyar per fer què? I jo què sé –responen tots els caps de llista a qui truca el redactor que tinc a la taula del costat–: perquè no guanyin els altres. Que no heu vist que encara ens queden molts dies? Com sou els periodistes! I així acabem, per exemple, amb quatre llistes a Ordino. Quatre llistes per a 1.790 electors. 48 candidats per a 1.790 electors. Un candidat per cada 37 ordinencs. Un candidat per cada bloc de pisos estàndard. Que algú comenci a avisar el comitè Guinness, si us plau.
En segon lloc, cal trobar un nom reconeixedor, engrescador, que ens distingeixi de les altres llistes... I a veure, siguem sincers: així com per fer llistes a correcuita i sense gaire sentit els andor­rans som absolutament impa­rables –tota una potència mundial!–, a l’hora de buscar noms que funcionin... nyec! Que sí, que d’un país que ha parit llegendes del naming com Naturlandia o Hotel Tropical (tot un ganxo per al turisme de neu) no podíem esperar gaire cosa, però és que el resultat és dantesc: En comú per casa meva, Objectiu comú, Unió per allò, Agrupament per allò altre... Crec que podem afirmar sense por a equivocar-nos que una plantilla de micos picant a l’atzar un teclat d’ordinador durant una hora seria capaç de donar amb noms més diferenciats que els que han acabat fent fortuna a les diferents candidatures. En qualsevol cas, he fet una enquesta entre amics politòlegs i 10 de cada 10 han afirmat no ser capaços d’identificar la diferència ideològica que s’amaga entre Per Ordino, En comú per Ordino i Movem Ordino o entre En comú per Encamp i Agrupament encampadà. Coi de subtileses! De fet, la porra bona no és la de saber qui guanyarà o no a cada par­ròquia, sinó quants cops confondrà el nom d’una llista amb una altra la Gemma Rial durant la nit electoral a Andorra Televisió. Jo dic que no baixa de 14: és impossible fer-ho millor sense que t’esclati el cervell.

En tercer lloc, cal saber-se vendre. Dos exemples pràctics. Si no tens possibilitats de fer llista en solitari amb possibilitats d’èxit, has d’aprendre de Xavier Espot i dir que sou la personificació de la generositat i que si depengués de vosaltres compartiríeu les llistes, el cotxe, el kit kat o la parella. Si en canvi no has aconseguit ni pactar amb la teva parella quina sèrie de Netflix mirareu avui, has de fer com David Ríos i dir que no heu pactat perquè, de fet, sou una personificació de la puresa, de la la lleialtat a no recordo què i que bla, bla, bla [perdoneu, m’he avor­rit a mi mateix]. També hi ha allò de les fotos. Allò que si et presentes arreu fas una foto ben maca de cada candidatura però que si, en canvi, has perdut les sigles a gairebé totes les parròquies, fas una foto general de germanor i llestos, que no es noti que ets un gruyère, a algunes parròquies el formatge, a d’altres el forat, però sempre un gruyère (Gruyère en comú! En comú pel Gruyère).
En quart lloc, s’han d’aprovar les llistes. M’encanta aquest pas. A can DA ho van fer molt superguai, així com són ells. Us ho explico: van convocar un congrés extraordinari per validar les llistes però, ei, sent ben conscients que allà hi eren per fer xou, per atipar-se de canapès i per aconseguir la foto d’un Centre de Congressos ple a vessar, encara que no fos el cas, ni de lluny (“però com si ho estigués, que això costa molt d’omplir”). Total, que van pensar: i si en comptes de votar ho aprovem per aplaudiòmetre? I allà tot Déu va aplaudir... Però ei, si us penseu que DA es conforma amb una sola innovació, aneu ben equivocats. Que allà hi havia mig Govern dels millors, recoi! La segona innovació va consistir a aprovar llistes que no estaven ni tan sols tancades. Aprovacions avant-la-liste, vaja. A Andorra la Vella tenim una llista però ens falta un suplent. Bah, se’ns en refot! Com si hi fiqueu Al-Baghdadi! [Aplaudiments, aplaudiments] A Sant Julià encara no sabem ni si ens presentem ni com ens presentem. Bah, se’ns en refot! [Aplaudiments, aplaudiments] Faig l’intent de tornar a trucar als amics politòlegs per trobar una paraula per definir aquest mètode de votació però m’engeguen a dida. No els ho tindré en compte...

Per últim, cal presentar les candidatures al comú. I, si es vol ser respectuós amb la tradició, cal presentar-ho a darrera hora. Que l’hora límit són les dotze del migdia?, doncs quedem per fer un cafè a quarts de dotze i, després, si de cas, ja anirem passant... Par­ròquies com Sant Julià excel·leixen en el compliment de la tradició, són procrastinadors de pedra picada. Tanquen les llistes a l’últim minut, deixen el recompte de vots de la nit electoral per després del sopar... Més que una democràcia, sembla un gran escenari del joc del gallina (recordeu en James Dean a Rebel sense causa?): és com si ser l’últim a presentar la llista et donés un plus de prestigi o cinquanta vots extra. Si fos el cas, aquestes eleccions ja tindrien dos guanyadors clars –a banda de la coalició del poliamor a la Massana–, Josep Majoral i Rosa Gili, que semblaven competir també a veure qui era l’últim a plegar del Consell per poder presentar-se al comú.
Tancat el dia, poques sorpreses, ningú no s’ha sortit del guió. Coalicions mal explicades, noms indistingibles, corredisses a última hora... Res de nou, un dia D més a Procrastilàndia. Ara a esperar la campanya. La seguirem mancomunadament en comú.
Etiquetes
  • #3 Els PACTES DE LA VERGONYA
    (30/10/19 13:42)

    Felicitats IVAN, article valent, som un pais de pandereta, som mes “españols” que els del Sud, aquestes son les eleccions de la VERGONYA, les proximes sols tindrem una llista, amb cadires de tots colors, el arc de sant marti !!! DA pactar amb qualsevol per derrotar el PS, SDP es VERGONYOS, pactarien amb el Bisbe per una cadira, Socialdemocracia???? Jajajajajajaa Liberals la marca Blanca de DA, quina Pena de Politics. 

    Respondre
  • #2 Bruno
    (29/10/19 22:22)

    Molt decepcionant sí que és el teu article. "Indistingible"? És cosa meva o ho dius en tó despectiu? Quin crack, tu sí que ets indistingible com a periodista.

    Respondre
  • #1 Homeòpata
    (29/10/19 09:40)

    Quina decepció Yvan... tens àmica politòlegs?

    Respondre
3
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2024 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts