Més magistrats per afrontar les recusacions

El president del Consell Superior de la Justícia (CSJ), Enric Casadevall, va demanar ahir, durant la celebració de l’obertura de l’any judicial, més recursos humans per fer front a les recusacions de magistrats. Casadevall va considerar que a l’escenari actual que viu la Justícia a Andorra és necessari tenir més magistrats de recanvi. “El que volem és poder jutjar”, va afirmar el president del CSJ. Casadevall va posar com a exemple la situació del judici del cas BPA. “Si les recusacions continuen i no tenim gent per fer el judici, necessitarem més magistrats”, va explicar, i va proposar una figura temporal. Així mateix, el president del CSJ va manifestar que en cas de no rebre aquests mitjans que considera necessaris, l’altra opció que queda és la de modificar la llei per tal de regular la possibilitat de recusació. “O es modifica la llei, si és que pensen que s’ha de fer, o que ens donin més mitjans”, va expressar.

Durant el seu discurs, Casadevall també va destacar que el servei d’inspecció va posar de manifest la necessitat de mitjans per fer front al creixement de demandes, “sobretot en els casos més complexos que formen part de la delinqüència ordinària”. En aquest sentit, va posar sobre la taula la necessitat de dotar la policia judicial de més recursos “per poder donar resposta a les demandes d’investigació”. Per posar-hi solució, el president del CSJ ja va dur a terme dues reunions amb el cap de Govern, Xavier Espot, i el ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, en les quals els va traslladar les demandes de recursos corresponents, que, segons Casadevall, algunes van ser acceptades mentre que la resta es deixaran pels següents exercicis.

Des de l’executiu, tant Espot com Rossell van voler reconèixer la tasca que s’ha fet des de Govern per atendre les necessitats de l’administració de justícia darrerament. “En els darrers cinc anys hi ha hagut un creixement d’un 30%”, va expressar el cap de Govern, que va destacar que s’ha passat de destinar sis milions d’euros el 2014 als 8 milions d’enguany. “S’han atès les reivindicacions i les demandes des de fa molts anys”, va afegir Espot. En el cas del titular de Justícia i Interior, va insistir que s’aniran aportant recursos “a mesura que es vegin que són efectivament necessaris”. “Quan es posi en marxa la nova seu de la Justícia i s’anirà veient si són més necessaris o no”, va explicar Rossell.

En quant als recursos tècnics, Casadevall va manifestar que moltes de les mancances que actualment té la Batllia quedaran resoltes un cop es dugui a terme el desplaçament al nou edifici de la seu de la Justícia. “El trasllat al nou edifici suposarà un canvi qualitatiu substancial de l’administració de la Justícia”, va expressar Casadevall, que manifesta que s’incrementaran els nivells d’eficàcia i eficiència i que s’apostarà per una modernització tecnològica.

DEMANDA D’UN FISCAL ADJUNT

D’altra banda, el fiscal general, Alfons Alberca, també va exposar al seu discurs al Tribunal de Corts de la Casa de la Vall la necessitat d’incorporar un nou fiscal adjunt. Alberca considera urgent aquesta incorporació ja que considera que, entre totes les passes que s’han de seguir a partir d’ara, com la selecció i la formació, la nova figura no estaria llesta fins al 2021. El fiscal general va destacar l’increment d’activitat durant aquest darrer any judicial per part de la fiscalia, i va xifrar l’increment d’informes en més de 1.300. “Estem en dificultats de poder assistir tots els òrgans jurisdiccionals”, va manifestar el fiscal general.

ALBERCA ALERTA DE L'AUGMENT DE DELICTES PER CONDUIR EBRI

El fiscal general, Alfons Alberca, va alertar ahir del perillós augment dels delictes de conducció sota els efectes de l’alcohol registrat el darrer any. Segons les dades presentades a la memòria del ministeri públic, l’augment d’aquest tipus de delictes es xifra en un 53% en relació amb l’any passat. “Hem de reunir-nos amb la direcció del servei de la policia per valorar a veure si és que hi ha hagut un major nombre de controls governatius o si hi ha hagut mes sinistres”, va expressar Alberca, que va demanar fer una reflexió al respecte per evitar que tinguin lloc aquestes conductes de risc. “Hem de veure quina és la formula per evitar que hi hagi més gent al volant (en estat d’embriaguesa) i intentar aconseguir una taxa zero en temes d’alcohol”, va expressar el fiscal general. Alberca va considerar que s’ha d’estudiar si les penes imposades de presó, d’arrest o de privació de permís de conduir són plenament dissuasòries o no i si s’han de fer més campanyes de sensibilització i de comunicació amb què s’aconsegueixi la prevenció. “El que hem d’evitar és la producció del delicte”, va afegir. En total, van ser 573 les causes referides a la conducció de vehicles sota la influència de begudes alcohòliques. En relació amb l’any anterior, aquests delictes van augmentar en 210 el nombre de causes, motiu pel qual el fiscal general va mostrar la seva preocupació. D’altra banda, el fiscal general va destacar que els delictes contra el patrimoni continuen sent els més nombrosos, ja que comporten un terç del total, un percentatge similar al dels delictes contra la salut pública. Segons la memòria, són els delictes relacionats amb el haixix els que han experimentat un augment més gran. En canvi, els delictes relacionats amb la violència han disminuït en el darrer any.