Més grans de 65 anys que menors de quinze

La població andorrana cada cop està més envellida. Així ho posen en relleu els darrers indicadors actualitzats a l’Observatori Social d’Andorra, depenent del Centre de Recerca Sociològica (CRES) de l’Institut d’Estudis Andorrans. L’indicador més significatiu a l’hora de detectar que cada cop hi ha més gent gran és l’índex d’envelliment que compara la població de 65 anys i més amb la menor de 15 anys. És a dir els ciutadans que es considera que no estan en posició de tenir una feina remunerada.

L’any passat aquest índex es va enfilar fins al 110,7, cosa que vol dir que per cada cent menors de 15 anys hi havia 110,7 majors de 65. El més destacable de tot plegat és que no fa gaires anys, el 2005, l’índex d’envelliment al Principat era de 78,4. Va anar creixent fins al 2010 quan es va situar en el 92,6 i va baixar durant dos anys, quan el 2011 era del 81,1. El creixement ha estat continu fins que el 2017 per primer cop vivien a Andorra més persones majors de 65 que menors de 15 anys en situar-se l’índex d’envelliment en 104,5.

Tot i això, el Principat encara està per sota dels índex d’envelliment de la Unió Europea. Ho està de la mitjana dels encara 28 països membres que al 2018 se situava en el 126,8. I també per sota d’Espanya (128,4). Portugal (amb un índex de 155,4), com Itàlia (168,9), té una de les poblacions més envellides d’Europa, mentre que França se situa en uns termes similars als andorrans amb 108,5. L’Estat més jove de la Unió Europea és Irlanda, amb un índex d’envelliment del 66,4.

Per sobre de la mitjana europea

On el Principat està per sobre de la mitjana de la Unió Europea –cap dels 28 estats membres supera Andorra– és en l’índex de sobreenvelliment. Un indicador que compara la població de 85 anys o més amb la de 65 anys o més. En el cas andorrà, de cada cent persones majors de 65 anys, 16,9 tenen més de 85. A la Unió Europea l’índex és de 13,7, el d’Espanya de 16,4 i el de França de 16,3. Una població envellida comporta que hi hagi més ciutadans que no tenen edat de treballar i en conseqüència que hi ha menys persones cotitzant i més a les quals s’ha de pagar la pensió. Estadísticament ho calcula l’índex de dependència de la gent gran i compara la població de 65 anys i més amb la de 15 i 64 anys, la que es considera activa. A mesura que aquest índex s’incrementa, augmenta la càrrega que suposa per a la població activa el fet d’haver de mantenir la part de la ciutadania econòmicament depenent. En el cas d’Andorra, l’índex es va situar l’any passat en el 20,9, gairebé cinc punts més que al 2005 quan era de 16,1. És l’índex més elevat de tota la sèrie (del 2005 al 2018) tot i que encara està lluny de la mitjana de la Unió (30,5), d’Espanya (29,2), de França (31,6) i de Portugal (33,3). De la mateixa manera que ha passat al Principat, el d’Europa és l’índex més elevat de tota la sèrie.

Preocupació a la CASS

La geògrafa Maria Jesús Lluelles té molt clar quines són les conseqüències d’un envelliment de la població que fa anys que s’està produint tant a Andorra com als països de l’entorn. “Els més preocupats per aquesta situació han de ser el Govern i la CASS perquè repercuteix en el pagament de les pensions”, explica Lluelles, i recorda que una de les causes d’aquest envelliment de la població és que no hi ha un relleu generacional. “La natalitat és molt baixa. La gent s’ho pensa dues vegades abans de tenir fills”, recorda la geògrafa.

Cal recordar que Andorra està per sota de la mitjana de la Unió Europea i de països propers com Espanya, França o Portugal pel que fa a la taxa de natalitat (el nombre de nascuts vius per cada mil habitants) i a la taxa de fecunditat (el nombre dels nascuts vius per dona en tot el període fèrtil de la seva vida, que va dels 15 als 49 anys). La natalitat va iniciar fa uns quants exercicis una davallada que no té aturador.