Govern sabia al juliol que l'estat de la Portalada era deficient

El Govern no va ser coneixedor del deplorable estat de la zona de la Portalada fins al 15 de juliol, quan el cònsol menor de Sant Julià de Lòria, Julià Call, va fer arribar al ministeri una carta conforme s’havien posat en contacte amb el propietari per demanar accions per garantir la seguretat de la zona. Així ho va deixar clar l’executiu en les respostes a les preguntes parlamentàries que va fer el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López. La carta, que va arribar a l’ens administratiu, comença posant en context el pèssim estat de les obres i el perill que podria suposar: “En data de 5 d’abril de 2011 el comú [...] va autoritzar la construcció d’un edifici comercial a la zona de la Portalada. A data d’avui les obres estan aturades i presenten un estat de conservació i de seguretat deficient que pot provocar un greu perill per a l’estabilitat de la zona i del seu entorn immediat”.

Per altra banda, també exposa que el comú s’havia posat en contacte amb la societat d’Antoni Cachafeiro per exigir les mesures corresponents per seguritzar la zona: “S’ha ordenat a la societat FICAND SA que amb caràcter immediat prengui les mesures necessàries per garantir l’estabilització, conservació i seguretat de l’obra. Així mateix, s’ha demanat que es notifiqui al comú, el tècnic responsable dels treballs, l’empresa executora i el detall de les obres a efectuar.” D’aquesta manera, el Govern no va ser coneixedor de la perillositat de la zona fins 26 dies abans del fatídic succés, quan el comú de Sant Julià de Lòria va posar-se a disposició “per a tot aclariment o complement d’informació que cregueu útil o necessari”.

L’obra, autoritzada pel comú l’any 2011, es va quedar aturada en l’excavació d’un soterrani de més de 20 metres que, sobre paper, només havia de ser l’avantsala de la corresponent construcció. És per això que, en plena excavació, l’empresa va demanar a Govern poder posar ancoratges de llarg termini a la part que delimita amb la CG-1, propietat de l’executiu. Aquest, però, va denegar la petició i va demanar ancoratges provisionals que, tot i tenir una vida útil considerable, la llei especifica que s’han de canviar en un màxim de tres anys. Mesura per la qual pressionava les constructores a fer la construcció seguidament de l’excavació. Amb la deixadesa de la construcció, Govern no va donar compte d’això fins al febrer passat, vuit anys més tard, quan el ministeri d’Ordenament Territorial va enviar una carta a Cachafeiro per retirar els ancoratges en un màxim de tres anys: “S’obliga que els ancoratges provisionals que aquesta empresa executaria sota la CG-1 deixin de transmetre tensions al terreny públic en un termini màxim de tres anys.”

La carta de l’executiu també “exigia” un informe sobre l’estat de la zona que limitava amb la carretera: “Us requerim que la major brevetat aporteu un informe relatiu a una inspecció tècnica sobre l’estat actual dels referits ancoratges, o bé que siguin substituïts per un sistema definitiu d’estabilització del terreny.”

Cachafeiro va respondre que la societat va encarregar a un arquitecte dur a terme la petició del ministeri d’Ordenament Territorial per donar-ne compliment. L’executiu insisteix que vetllar pel correcte manteniment dels elements no és competència del Govern, sinó dels comuns.

PRIMERA TROBADA DE XAVIER ESPOT I JORDI GALLARDO AMB ELS CÒNSOLS

ANDORRA LA VELLA. El cap de Govern, Xavier Espot, i el ministre de Presidència i Economia, Jordi Gallardo, es van reunir ahir per primera vegada amb els cònsols en una trobada en què es va tractar la inclusió de l’executiu a la comissió de prevenció de casos com l’esllavissada de la Portalada, així com la visita del Copríncep francès al país.