El servei de mediació per separar-se va en augment

Arribar a un acord i intentar que el menor no pateixi arran de la separació sense morir en l’intent. Aquestes són les premisses principals del servei de mediació familiar, l’organisme estatal que ofereix ajuda en els divorcis i que ha pres rellevància durant l’últim any després de la publicació de la Llei de mediació.

Creat fa 25 anys, el servei de mediadors ha vist com ha anat incrementant la seva presència en les separacions dels andor­rans i ja suma un total de 1.632 casos treballats. No obstant això, a part dels divorcis i d’una forma molt més minoritària, l’administració també accepta casos de mala relació entre pares i fills.

Molta gent n’ha sentit a parlar, però quina és la funció real del mediador en la separació d’una parella? Loli Terrón, una de les dues professionals que l’atenen, explica que la clau és no posicionar-se, ser una persona neutral i escoltar el que cadascú vol explicar: “Intentem que les dues parts es comuniquin, que s’expliquin en veu alta com creuen que ha de ser la separació. Intentem que un es posi en el lloc de l’altre. Sempre hem de pensar en el benestar del menor i intentar que sigui el mínim traumàtic possible.”

Tot i que els divorcis no discriminen per edat, el servei de mediació ressalta un perfil destacat de les persones que han volgut arribar a un acord amb la seva parella: “Solen ser parelles casades d’entre 35 i 45 anys amb fills. Aquest és el gruix de tràmits que solem tenir. No obstant això, venen parelles de totes les edats, des dels 20 anys fins als 60. De forma més minoritària, també hem rebut casos de conflictes entre pares i fills. Aquests són més difícils de mitjançar pel rol superior que té el pare sobre el nen”, comenta Terrón.

Objectiu: Arribar a un acord

El procés per deixar de tirar-se els plats pel cap i poder arribar a un acord és senzill. El primer pas és demanar una entrevista conjunta on la mediadora explica a la parella quin serà el procediment i el matrimoni exposa quin és el seu punt de vista de la relació. Segons Terrón, les dones solien ser les que feien el primer pas de demanar ajuda, però en els últims anys els rols s’han igualat. Quan tots els problemes estan sobre la taula, comencen les sessions, on la mediadora exposa preguntes i les dues parts de la parella han de donar el seu punt de vista. En aquestes sessions no només es parla d’aspectes formals com la custòdia, sinó també s’intenta estructurar una bona relació entre els futurs divorciats.

Amb aquesta forma de treballar i pel fet de ser gratuït, l’organisme segueix una línia ascendent en l’admissió d’expedients: “Durant tot el 2018 vam tramitar 160 expedients i de moment el 2019 ja n’hem rebut 116.”

Tot i que la majoria dels casos s’acaben resolent, sempre hi ha parelles que deixen a mitges les sessions, ja sigui perquè han acabat reconciliant-se o perquè, cansades de buscar l’acord, prefereixen buscar la via judicial. En els 116 expedients tramitats aquest 2019 s’hi troben 39 del 2018, set del 2017, quatre del 2016 i un parell que havien decidit no seguir el 2011 i 2012. “És bastant habitual que les persones que fa uns anys van deixar el servei hi tornin. Ja sigui perquè en el seu moment van arribar a un acord amistós i després d’un temps volen formalitzar un acord nou o perquè en el seu moment no es van entendre i volen tornar a intentar un acord comú per les dues parts”, explica Terrón.

Un cop oficialitzat el divorci i els aspectes més tècnics com la custòdia dels menors queden resolts, l’exparella deixa de visitar el servei de mediació i comença el seu particular camí com a divorciada. No obstant això, Terrón finalitza matisant que fer un seguiment de la relació seria beneficiós: “Per desgracia no es fa cap seguiment de la parella. Ens agradaria i creiem que seria bo per a tothom, però no tenim temps disponible. Només estem dos dies a la setmana i és impossible donar aquest servei.”