Un esportiu 'made in Andorra'

n vehicle amb potència, motor central, espaiós per poder fer viatges i totterreny. Unes condicions una mica peculiars per a un vehicle, però aquesta era l'ambició de Helmut Hartung, un alemany resident a Encamp, quan va decidir fabricar el seu propi cotxe esportiu. Als anys 70, que és quan va decidir fabricar l'automòbil, els Ferrari i els Lamborghini oferien a l'usuari una potència incomparable, però sempre amb cotxes esportius que eren, en general, poc pràctics. Així va sorgir la idea, o com el mateix Helmut diu, “el somni”, de fabricar la seva pròpia sèrie de cotxes esportius.

El motor havia de ser central i dièsel per tal que el cotxe tingués una bona acceleració (arriba als 300 quilòmetres per hora) i un centre de gravetat que li permetés agafar els revolts d'una manera més eficient. Un altre punt important pel Hartung Sparta Nature, nom que li va posar el seu creador, era l’espai. En aquest sentit, Hartung encerta en la diana amb el principal problema que tenen els cotxes esportius, un que ell volia eliminar amb el seu model: “Moltes persones, fins i tot gent jove i prima, tenen problemes per entrar en un cotxe esportiu.” El que volia Helmut era, llavors, poder dissenyar un cotxe amb més capacitat per viatjar. Com ho va fer? Va instal·lar una plaça més del que és habitual als vehicles esportius i va dotar el Hartung Sparta Nature d’un ampli maleter. Així, l’ambició del fabricant es va traduir en un esportiu triplaça i amb prou espai per carregar equipatge. A més, la fiabilitat del motor dièsel li permetia ser un vehicle apte per fer llargues trajectòries durant molt temps i, mitjançant un sistema de suspensió poc habitual per a cotxes esportius, va aconseguir que el Hartung fos totterreny. Fiabilitat andorrana.

El Hartung Sparta Nature es va exposar per primera vegada al prestigiós saló de l’automòbil de Frankfurt els anys 70. Tres dècades després, els anys 2000, encara es va continuar exposant en diferents fires europees. El cost d’aquest vehicle és de 400.000 euros en el cas de fabricar-se amb carrosseria d’alumini, de 700.000 euros amb carrosseria de titani i d’un milió d’euros si és de Zylon, una fibra sintètica que prové del Japó. Uns costos de producció massa elevats per poder-lo produir en cadena. Malgrat que no se’n va poder fabricar més exemplars, l’automòbil andorrà passarà a la història, ja que s’exposarà al nou museu de l’automòbil i la Poste francesa vol incloure’l en els seus segells. El Hartung Sparta Nature quedarà per sempre com el primer cotxe dissenyat i construït íntegrament a Andorra.

EL CASC MÉS DUR... I LLEUGER

A banda del Hartung Sparta Nature, Helmut Hartung també va construir un dels cascos més eficients del món. Amb una duresa i una resistència 10 vegades més gran que la de l’acer i un pes infinitament inferior, Hartung va produir cascos de Zylon des dels anys 70 fins a l’any 1993. El Zylon és una fibra sintètica fabricada al Japó i utilitzada pels cascos dels soldats i els pilots de Fórmula 1. L’únic problema, segons explica el seu fabricant, és que els cascos de Zylon no es poden fer mitjançant màquines i el cost d’aquest material és molt elevat, la qual cosa fa que sigui inviable produir-los a gran escala. De fet, apunta Hartung, per fabricar un casc de Zylon es requereixen més de 10 hores de treball.