La fiscalia espanyola renuncia a recórrer l'absolució de Besolí

La fiscalia espanyola no recorrerà de nou contra l’absolució de l’empresari lauredià Joan Besolí i l’expresident de l’FC Barcelona, Sandro Rosell, després que ahir s’esgotés el termini perquè el ministeri públic presentés un escrit a tal efecte. Aquesta inacció dona per tancada definitivament la causa contra l’exconseller del comú de Sant Julià i Rosell, que van estar gairebé dos anys en presó preventiva acusats de blanquejar comissions pels drets audiovisuals de 24 partits de la selecció brasilera de futbol i un contracte d’esponsorització amb Nike abans de ser absolts durant el judici a l’Audiència Nacional espanyola.

El 3 de juliol la sala d’apel·lació de l’Audiència Nacional ja va rebutjar un recurs de la fiscalia contra l’absolució adduint que els fets provats s’adequaven a les proves que es van veure durant el judici, i per tant confirmava l’absolució. El ministeri públic encara tenia possibilitat de recórrer al Tribunal Suprem fins ahir, però finalment no va fer cap tipus de moviment en aquesta direcció.

Els magistrats de l’Audiència Nacional, en el rebuig del recurs, van ser molt durs contra la fiscalia perquè la sala d’apel·lació va reiterar els arguments que van significar l’absolució. Al text s’explicava que “el fiscal que recorre aporta símptomes d’ocultació que el porten a afirmar que hi ha delicte precedent al Brasil [on es van fer els acords per la compra dels drets] comès per Ricardo Teixeira [antic president de la Confederació Brasilera de Futbol], quan la veritat és que en aquell país ni hi ha causa penal fornal contra ell i ni tan sols se li ha pres declaració com a simple sospitós”. Aquest argumentari és clau perquè avalava la tesi de la defensa respecte que mai no hi va haver cap víctima dels suposats delictes. Ni la Confederació Brasilera va denunciar cap irregularitat (al contrari, perquè afirmava que tot era legal i que havia gua-nyat més des que el grup de Rosell gestionava els partits) ni hi havia sospites respecte al suposat corrupte (Teixeira) d’haver obtingut diners de l’hipotètic suborn.

També indicava que “és impossible assumir una tesi condemnatòria per blanqueig de capitals quan des d’un punt de vista dels fets les operacions que eren considerades sospitoses van ser reals, existents i lícites”.