Espot contra la banca i els comuns

Xavier Espot s’ha enfrontat les entitats bancàries i els comuns perquè consideren que no estan posant de la seva part per ajudar a millorar la situació del mercat de pisos de lloguer. El Cap de Govern va retreure, arran de la darrera reunió de la Taula de l’Habitatge, que tant la banca com els comuns no acceptin implementar les mesures que podrien ajudar a treure pressió al mercat. En el cas de les entitats financeres, segons fonts properes al cas, la crítica prové de l’immobilisme que mostren respecte a la petició de l'executiu perquè posin al mercat, a preus raonables, els habitatges que tenen buits. Aquests pisos estarien en poder dels bancs a través de les execucions de les hipoteques que no es van poder pagar i de les promocions immobiliàries on el propietari no va poder fer front als crèdits i per tant els blocs han passat a ser propietat de les entitats financeres.
La banca manté, segons les mateixes fonts, que el nombre de pisos buits que tenen en cartera és molt petit i per tant la mesura no tindria cap impacte. Les entitats però no han arribat mai a precisar, tot i que el Govern els va instar a fer-ho, el nombre d’habitatges buits. S’havia especulat que la xifra podia estar al voltant d’un centenar, però fonts bancàries van indicar que seria molt inferior. El posicionament d’Espot és clar: ni que siguin vint pisos s’haurien de posar al mercat de lloguer a un preu raonable i ajudar a vint famílies a tenir un habitatge digne a un cost correcte. El disgust del cap de l’executiu prové del fet que la taula de l’Habitatge s’ha tornat a reunir i no hi ha hagut cap avenç substancial en l’adopció de mesures per ajudar a treure pressió al mercat.

Mesures d’impacte real
L’única forma de frenar l’augment de preus implica augmentar l’oferta de pisos i les accions d’impacte real només poden ser de dos tipus. A curt termini l’única possibilitat de tenir més habitatges al mercat de lloguer és que entrin els que estan buits. I aquí és on es demana l’esforç als bancs. A mitjà i llarg termini l’eina es troba en mans dels comuns, ja que són les administracions les que poden facilitar que es construeixin edificis destinats a l’arrendament. Per aconseguir-ho, el Cap de Govern entén que s’ha d'incentivar els propietaris i els promotors amb eliminacions de les cessions que han de fer a les administracions locals quan els pisos estiguin destinats a arrendament a preus assequibles. A més poden fer rebaixes tributàries quan l’edifici estigui destinat a arrendar. Si es comencen a construir habitatges de lloguer, sense descontrol, l’executiu entén el mercat es regularà per ell mateix.
Espot també retreu els comuns que no siguin capaços de donar dades cadastrals i saber quan pisos hi ha i en quina situació d’ocupabilitat estan. L’executiu creu que aquestes són eines indispensables per poder determinar quines altres accions es poden fer per frenar o reduir l’escalada de preus.

Accions ràpides
L’executiu considera que s’han de començar a implementar accions ràpides perquè el mercat es troba en una situació molt difícil amb la perspectiva d’arribar en quatre mesos a l’establiment dels temporers que poden trobar-se un nivell de preus desorbitats. La congelació fixada per l’executiu ha deixat el problema en stand by per a la població resident, però se sap que és una mesura transitòria. La intenció de l’executiu era que la moratòria donés el temps suficient per trobar solucions que millorin la situació. L’enfadament d’Espot prové del fet que en els mesos de la moratòria no s’ha avançat i la situació és igual o pitjor que l’any passat.