Reclamen formació per atendre infants transsexuals

La plaça Coprínceps d’Escaldes es va omplir ahir a la tarda per celebrar la primera festa Pride d’Andorra després de molts anys. L’acte, festiu i reivindicatiu, va servir per escoltar la veu d’un col·lectiu que se sent invisibilitzat i discriminat per una part de la societat. Per aquest motiu, un grup de persones està treballant per organitzar lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals, intersexuals, queer i qualsevol altra identitat (LGBTIQ+) en una nova associació. Rocío Soler, mare d’una nena transsexual i impulsora de l’entitat, va manifestar que una de les principals demandes està vinculada amb els infants. Soler va explicar que a hores d’ara les famílies amb fills transsexuals es troben amb uns professionals que desconeixen aquesta realitat. Segons la impulsora de l’associació, aquesta “manca d’informació” dificulta el procés que han de fer els nens. Per això, Rocío Soler va reclamar que pediatres, professors i personal de l’Administració estiguin formats en LGBTIQ+. “El que no pot ser és que les famílies sabem més que els mateixos professionals”, va lamentar.

No obstant això, Soler es va mostrar satisfeta per l’aprovació de la Llei dels drets dels infants i adolescents, perquè “reconeix el dret a l’autodeterminació de gènere”. “Això està molt bé, però s’ha de desenvolupar i plasmar en coses concretes com ara serveis, protocols i professionals informats”, va insistir. En aquest sentit, el secretari d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana, Marc Pons, que es va apropar al Pride, va afirmar que l’executiu tripartit és especialment “sensible” amb “la igualtat”. “Des del 2009 s’han fet passos de gegant”, va argumentar en declaracions a la premsa, alhora que va augurar “bones perspectives en l’acció de Govern”.

“Una societat amb coratge”

Durant la festa d’ahir també es va fer un xou de dansa i una actuació dels castellers d’Andorra. A més, alguns menors d’edat transsexuals, a través d’un manifest conjunt, van relatar les seves vivències i sentiments. El Jordan, un noi transsexual de 16 anys, va recordar visiblement emocionat “la por” que no li deixava expressar-se i ser com realment era. “Callar-se és el pitjor que pots fer”, va etzibar, i va voler compartir el moment en què va fer pública la seva transsexualitat. “Em vaig sentir com un ocell que surt d’una gàbia, com si tornés a néixer”, va dir. En aquesta línia, el Nil, un noi “trans”, va reclamar “una societat amb coratge per poder ser qui soc”.