La plaça del Consell General viu de nou l'arribada de la Flama del Canigó i el rodar de falles

La crema de les falles a la plaça del Consell General és una tradició que sembla que no varïi amb els anys però no és cert. Aquesta trobada de fallaires de tot el país tenia enguany un component diferent que la feia més especial encara perquè qui oferia la flama del Canigó als representants de cada parròquia perquè encenguin les fogueres la nit de Sant Joan era una dona, i la síndica general, Roser Suñé, es va encarregar de recordar-ho a tots els presents. En la seva primera lectura del manifest, que acaba amb una frase tan tètrica com emocionant, “la nit del foc ja ha arribat!”, Suñé es va trobar molt més còmoda que no pas fent rodar la falla, tot i que com es va comprometre, “l’any que ve milloraré, segur”, reia. La veritat sigui dita, la síndica no va ser l’única que ho va passar malament amb aquesta acció i el centenar de persones que es van reunir a la plaça, fallaires la majoria però també persones vingudes de totes les parròquies a qui emociona aquest moment, reien amb delit. Quan li va tocar el torn a la flamant, i mai més ben dit, ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, el públic va començar a cantar “olés”, “olés”.

La festa acabava de començar i encara quedaven hores endavant però als consellers comunals David Astrié i Alain Cabanes segur que els va pesar després de l’energia amb què van rodar la falla. La cònsol de la capital, Conxita Marsol, també va demostrar les seves capacitats, i amb més ganes que pràctica ho va fer el conseller general, Ferran Costa. Públic i autoritats, però, van lloar l’actuació del fallaire major, Ferran Brasó, qui ahir va prendre el relleu a Ivan Duran. És fill de Salvador Brasó i la comunitat fallaire va voler donar un homenatge a la seva figura per haver impulsat la tradició des del Centre de la Cultura Catalana. Durant els parlaments, molts es van emocionar recordant-lo però si d’emoció i plors es tracta, les llàgrimes del fallaire menor, Izan Almeyda, van entendrir tothom. Molt emocionat i agraint la col·laboració dels seus companys, va reconèixer que complia “un somni”, i es va comprometre a transmetre la tradició entre els més joves.

La festa va començar amb l’arribada dels portadors de la Flama del Canigó. Enguany eren els representants de la Massana i quan van entrar a la plaça, tots els assistents van aplaudir. Tot seguit, les autoritats van entregar-la als representants de cada parròquia. La síndica va ser la primera, amb els de Canillo, que com tothom deia, “aneu molt preparats”, perquè portaven dos fanalets. “És que el camí és molt llarg i se’ns podria apagar”, responien. La subsíndica general, Meritxell Palmitjavila, ho va fer amb els d’Encamp, Riva amb els de la Massana i Ester Vilarrubla amb els de Sant Julià. Esther París ho va fer amb Escaldes i els trabucaires li van agrair amb uns quants trets, mentre que els cònsols d’Ordino i de la capital la van entregar als seus, però quan va sortir Marsol es va sentir una gran ovació. Era per a ella? No, era perquè la capital va treure els més joves i va demostrar que a la parròquia les falles tenen futur. Igual que al país.