Riba admet que és “difícil” concretar els terminis de l'acord amb la UE

El secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, va afirmar ahir que a hores d’ara es fa “difícil” poder concretar els terminis per enllestir l’acord d’associació. També va evitar donar dates a la firma de l’acord marc, allò que fixa “les regles del joc” i que és comú als tres estats que estan negociant, Andorra, Mònaco i San Marino. Malgrat que a principi d’any semblava que s’estava en disposició de fer-ho al juny la realitat és que encara queda contingut per negociar. “Està força avançat, més de dos terços segur”, va precisar Riba, però no tancat. La realitat és que després d’un 2018 “infernal” pel ritme de negociació, el 2019 ha estat marcat per una agenda irregular com a conseqüència, entre altres condicionants, de convocatòries electorals. Ara hi ha previstes rondes de negociació a final de juny i al juliol i una tercera a la tardor i tant per abordar l’acord marc com per tractar qüestions bilaterals, allà on s’han de posar sobre la taula les particularitats d’Andorra. A la pregunta si serà factible celebrar el referèndum per l’acord aquesta legislatura, el secretari d’Estat va afirmar que “hi cap la possibilitat”.

A banda del marc comú, l’acord ha de recollir el protocol específic per al país amb les disposicions referents a les quatre llibertats i adaptades a la realitat andorrana. Aquí ara mateix hi hauria tot el relatiu a la lliure circulació de mercaderies i la transitòria del tabac. La tercera pota de l’acord és la del cabal normatiu que s’haurà d’adoptar. Sobre aquesta darrera qüestió, el secretari d’Estat va precisar que ara mateix s’està treballant (ho estan fent tècnics dels departaments concernits) en el buidatge i en posar-ho en relació amb la normativa andorrana. Són 25 annexos però la meitat fan referència a l’ambit de la seguretat alimentària, la salut animal i l’àmbit de la indústria. En aquest bloc s’haurà de negociar la normativa que s’ha d’adoptar i la que no (perquè no és necessària al país) i també terminis de temps per adaptar-se. Només aquest bloc pot necessitar un parell d’anys de negociació, fet que dóna idea de la feina ingent que encara queda.

L’executiu preveu que la lliure circulació de persones i les particularitats dels sectors energètic i de les telecomunicacions al país, amb sengles monopolis, siguin els àmbits més complexos de negociar. Ara per ara hi ha hagut intercanvi d’informació però no s’ha aprofundit més.

Dues noves incorporacions a l’equip

La secretaria d’Estat d’Afers Europeus ha incorporat el personal adscrit la legislatura passada al departament d’Afers Europeus del ministeri d’Afers Exteriors, sis persones, a les quals es preveu afegir-ne dos més. La seva funció serà la d’executar els altres dos encàrrecs que té l’equip de Landry Riba, a banda del de seguir negociant amb la Unió Europea: preparar el terreny per al referèndum i aconseguir un clima favorable entre la població i començar a planificar l’estructura que serà necessària per a l’aplicació de l’acord. Riba va recordar que més enllà del personal específic de la secretaria d’Estat, es compta amb el suport de tècnics experts dels diferents ministeris del Govern en cadascun dels àmbits que toca negociar i també amb el de l’ambaixada a Brusel·les. A l’equip negociador també hi ha representants dels coprínceps i un conjunt d’assessors externs.