Un partit històric

En minoria, però gaudint

Tot i el mal temps d’ahir a la nit el públic que va desplaçar-se a l’Estadi Nacional va passar-s’ho bé amb la constel·lació d’estrelles que França va dur al Principat. Els gals no tan sols van ser superiors sobre la gespa, sinó que també es van deixar sentir més a la graderia.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El d’ahir contra França era possiblement el partit més important que el combinat nacional hagi jugat mai al país, però el clima va decidir aigualir, mai millor dit, la festa. L’arribada de la selecció del país veí va quedar força deslluïda per la pluja, i més si es compara amb la del dia de Portugal, per exemple, on molts més aficionats van veure l’arribada de la selecció a les rodalies de l’Estadi Nacional.

Ja durant l’escalfament, els jugadors del combinat gal van ser els més aclamats, tot i que ni de bon tros van faltar els ànims i els aplaudiments per a la selecció de casa, en especial centrats en la figura de Juli Sánchez, que ahir va posar el punt final a una trajectòria de 23 anys vestint la samarreta tricolor, mentre que entre els visitants els més aplaudits i corejats, com no podia ser d’una altra manera, van ser les dues principals estrelles de l’equip, Antoine Griezmann i Kilian Mbappé.

Tot i presentar una gran imatge, la graderia no es va acabar d’omplir i quedaven algunes butaques buides. On no hi havia lloc ni per a una formiga era als balcons dels edificis propers que tenien vistes al camp, plens a vessar, unes finestres i ter­rats on onejaven banderes tricolors, de tots dos països o fins i tot una samarreta del Reial Madrid. Tampoc va fallar el ple a la zona de premsa, on de la quinzena de periodistes que hi ha habitualment en un partit de la selecció es va passar al centenar. I és que més enllà dels francesos que segueixen el seu combinat nacional, va venir una expedició espanyola pendent del futur de Griezmann, Mbappé o Mendy.

No va faltar el moment clàssic dels himnes, que no només sonaven amb música, sinó també amb veu, la d’una cantant, i la dels aficionats que van fer ressonar La Marsellesa des del fons del riu Valira de l’Estadi Nacional. Precisament aquí estaven els aficionats més sorollosos dels visitants, que no van deixar d’animar en cap moment. Alguns fins i tot, possiblement perquè s’ho havien passat molt bé durant la prèvia, anaven sense samarreta en una nit en què la temperatura voltava els dos graus.

El partit va arrencar i va passar el que havia de passar, amb França dominant i marcant, i l’afició embogint i fent un petit Stade de France en cada gol. Andorra estava en minoria, però els locals també es deixaven sentir, en cada bona acció defensiva o ofensiva i, en especial, en una de les jugades més aclamades del partit, quan Jordi Aláez va fer una sotana a Antoine Griezmann.

Tampoc van faltar, com no, els polítics, sense Xavier Espot, però amb el número dos del Govern, Jordi Gallardo, com a màxim representant de l’executiu a la llotja, just a pocs seients del líder del Partit Socialdemòcrata, Pere López. Jugant a casa, tampoc es va perdre la cita l’ambaixadora de França al Principat, Jocelyne Caballero.

Tot i la derrota, el públic va gaudir d’una nit freda però especial. Ara toca esperar fins a l’octubre per tornar a veure la selecció a casa, contra Moldàvia, on de ben segur que l’ambient serà diferent.

tracking