Vigilants del canvi climàtic

La iniciativa va néixer el 2004 als Alps i ara arriba al Pirineu en el marc del projecte transfronterer Poctefa. Es tracta de poder determinar com està afectant les plantes el canvi climàtic i quina millor manera de fer-ho que observant-les. La particularitat és que per construir una xarxa prou àmplia es busca la col·laboració ciutadana. I també la de les escoles, perquè “creiem que té molt potencial per als alumnes ser partícips d’un projecte científic”, va explicar una de les responsables del projecte, Clara Pladevall. Ja s’han fet presentacions als centres educatius i la setmana passada es va fer una trobada per al públic en general.

“No és quelcom exigent”, exposa Pladevall. Es tracta que l’observador triï fins a tres espècies de les proposades –són tretze al projecte, però en el cas d’Andorra es redueixen a onze– i tres exemplars de cadascuna. Si són herbàcies, es demana identificar i marcar tres grups d’exemplars en quadrats d’un metre de costat. Que siguin, afegeix Pladevall, espècies que el voluntari pot veure “en les seves passejades habituals”, o “el bedoll que té al pati de casa seva”. Aquesta, el bedoll, és una de les espècies a estudiar. Hi ha també pi roig, moixera, lilà o pota de cavall, entre d’altres. I què ha de fer? Estar-ne atent en dos moments clau, la primavera i la tardor, i a fenòmens fonamentals del cicle de les plantes com quan floreixen o quan li surten les fulles. Detalls que a un grapat d’any vista poden servir per extreure conclusions sobre l’objecte del treball, en quina mesura el clima ha influït en el comportament vital d’aquella espècie. Per això, els observadors hauran d’enviar la informació als responsables del projecte científic, que la processaran. La pàgina web www.phenoclim.org té aquesta funció d’enllaç. En qualsevol cas, Pladevall precisa que es tracta d’un projecte de recorregut extens: “Ens ho plantegem a mitjà, llarg termini, depenent del finançament.” Ara bé, també deixa clar als voluntaris potencials que per a ells no ha de ser un compromís llarg. La participació pot durar el que ells vulguin o puguin.