Accions de confiança

La confiança entre socis és un dels pilars bàsics per aconseguir l’èxit en qualsevol negoci. La bona gestió d’una empresa vol una estreta relació entre gerents en el dia a dia. No obstant això, existeixen límits, sobretot quan es parla de diners, un tema que pot trencar aquesta confiança si no queden clars i registrats tots els moviments. O com va dir la dona que va jutjar ahir el Tribunal de Corts, “de l’amor a l’odi hi ha quatre minuts”.

L’acusada, la gerent d’una empresa andorrana, i els perjudicats, un dels seus treballadors i la seva dona, van acordar l’any 2007 repartir-se a parts iguals les accions que la primera havia obtingut. Ambdós es van conèixer tretze anys abans, quan el perjudicat, funcionari del comú d’Escaldes-Engordany, va entrar a treballar a temps parcial a l’empresa on l’acusada feia d’administrativa. La societat que en aquell moment gestionava el negoci va oferir a la processada el 98% de les accions, unes 20.600, les quals va adquirir per 60.000 euros. L’acord entre acusada i perjudicat va ser per la meitat de les accions, però, segons el contracte, la transacció estava supeditada al fet que s’arreglés la situació dels compradors, ja que l’home assegurava que no podia adquirir-les per ser funcionari i la dona encara no tenia la nacionalitat andorrana. Així, la processada actuava com a fiduciària i es comprometia a vendre les accions quan fos possible. Segons els perjudicats, tot i ser un acord que encara no es feia efectiu, van pagar 15.000 euros en un primer pagament, quelcom que l’acusada nega, ja que assegura que no va rebre cap pagament. Al contracte, a més, no hi figurava cap tipus de preu en la compravenda i no es va fer cap rebut del pagament, ja que l’home va manifestar que tenia bona relació amb la sòcia.

Les diferències entre les dues parts es van fer més grans després que l’acusada denunciés la desaparició de documents importants i que un veí li digués que havia vist el seu company amb els propietaris de la competència al despatx de la gerent. Després de l’enviament de cartes i burofax demanant la regularització de la titularitat de les accions i l’encreuament de querelles, l’acusada va despatxar l’home.

En aquest cas el ministeri fiscal no va formular acusació en considerar que és un afer civil. Així que va ser l’acusació particular qui ho va fer, acusant la processada dels delictes majors d’abús de posició dominant, apropiació indeguda i administració deslleial. Així, va sol·licitar l’obligatorietat de posar a nom de l’esposa del treballador la meitat de les accions i tres anys de presó per a l’acusada, dels quals tres mesos ferms, una pena qualificada a regularitzar la titularitat de les accions. D’altra banda, l’advocada de la defensa demana la lliure absolució de la seva clienta i l’aixecament de la mesura d’embargament de les accions. La lletrada considera que no queda demostrat que l’acusada hagi rebut 15.000 euros i que, per tant, que els perjudicats siguin titulars de les accions. A més, manifesta que els delictes només els poden invocar els titulars d’accions.