Govern tripartit

Les executives dels demòcrates i els liberals van aprovar ahir l’acord tripartit de coalició de Govern en què també s’inclou Ciutadans Compromesos. El pacte finalment suposa que hi haurà una dotzena de ministeris, n’hi havia més del compte a repartir, dels quals set correspondran als demòcrates, quatre als liberals i un a Ciutadans Compromesos. L’acord és desigual perquè els liberals, per nombre de consellers, són els més beneficiats (en tenen gairebé la meitat que DA quan tenen pràcticamemt tres cops menys de parlamentaris) però a canvi no han accedit a cap dels ministeris que es poden considerar clau. Dels quatre de més pes els demòcrates se n’han quedat tres (Finances, Exteriors i Ordenament Territorial) i el quart ha anat a parar a Ciutadans Compromesos (Justícia i Interior). De les carteres que han correspost als liberals les més importants són les d’Economia i Turisme.

El repartiment final comporta que en el gabinet els demòcrates posen el Cap de Govern i els ministres de Finances; Exteriors; Ordenament Territorial; Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat; Educació; Salut i Cultura i Esports. Entre els noms que sonen d’entrada com a ministrables de DA hi ha Joan Martínez Benazet que ocuparà segur Sanitat, mentre que Èric Jover i Sílvia Calvó repetiran i és possible que tornin a ocupar-se d’Educació i Medi Ambient respectivament.

Els liberals tindran les carteres de Presidència i Economia; Afers Socials, Habitatge i Joventut; Turisme i Funció Pública. En aquest cas sembla que el ministeri principal, Presidència i Economia, estaria dissenyat per a Jordi Gallardo com una espècie de número dos de l’executiu a nivell formal. Pel que fa a Ciutadans Compromesos, l’única cartera clara és la Justícia i Interior que serà per a l’advocat massanenc Josep Maria Rossell.

L’aprovació per part de les executives, segons fonts dels diferents partits, no ha estat una bassa d’oli, tot i que arribats a aquest punt estava clar que l’acord s’aprovaria. El pacte dona lloc que dimarts Xavier Espot sigui investit amb disset consellers i tingui una majoria àmplia per donar estabilitat a la legislatura. Aquest, el concepte d’estabilitat, era el principal argument entre les files demòcrates. Alguns dels presents a la trobada no s’amagaven que l’opció preferida era un pacte amb Terceravia, però l’actitud de no voler saber res que ha tingut Josep Pintat, segons aquestes fonts, ha acabat abocant la governabilitat sí o sí a un pacte amb els liberals.

El partit de Jordi Gallardo també té crítics amb l’acord, especialment els que recorden que ara fa un mes s’estava celebrant amb el PS la victòria a les territorials d’Escaldes i Andorra la Vella. Els sectors crítics amb el pacte de les dues formacions són, però, minoritaris.

Rebuig de Toni Martí

El principal opositor que es fes un pacte amb els liberals és Toni Martí, segons múltiples fonts, que considera que l’actitud i les accions que ha protagonitzat la formació de Gallardo durant la legislatura, especialment en el ‘cas BPA’ en què membres del Govern van acusar públicament el líder liberal de ser ‘l’altaveu dels Cierco’, no són mereixedores de rebre com a recompensa entrar en una coalició de govern. Diferents ministres i alts càrrecs de l’última legislatura han intentat fins a l’últim moment, en la mateixa línia que Toni Martí, d’intentar frenar el pacte amb els liberals. El foc nou que va fer Espot amb les llistes ha provocat que molts dels nous consellers no tinguin apriorismes amb els liberals i donin suport al pacte. Espot, segons fonts del partit, ha decidit posar per damunt de tot la certesa que hi haurà estabilitat i que es podran aprovar els pressupostos. El rebuig a un govern en solitari ha estat gairebé des de l’inici.