Gallardo I, rei dels pactes

No sé com podem pactar amb algú que ha capgirat el marcador, però si no li falta ja cap partit”. Aquesta és la frase d’ahir d’un dels molts demòcrates ‘emprenyats’ amb el pacte amb els liberals. No se’n refien d’una formació i d’un líder, Jordi Gallardo, que ha demostrar ser capaç de pactar o intentar pactar amb tots els partits, segons convingui, per properes o llunyanes que siguin les ideologies.

El recorregut s’inicia el 2015 quan Josep Pintat s’enfada amb Toni Martí i surt del paraigua de Demòcrates per Andorra. El polític lauredià aprofita que les restes del naufragi del Partit Liberal encara flotaven gràcies a un petit grup de joves polítics, liderats per Jordi Gallardo i Ferran Costa, que pensaven que se’ls havia menystingut. Irònicamet el Partit Liberal hivernava però sense poder firmar l’acta de defunció perquè hi havia un deute important i ningú volia fer-se’n càrrec. Josep Pintat desembarca als liberals i arrossega la Massana. Una injecció d’adrenalina per al moribund que li permet convertir-se en el primer partit de l’oposició en controlar dues territorials. El cost de la injecció és cedir el lideratge a Pintat. Gallardo, pels serveis prestats, es queda com a número dos i manté el control del partit. És el president i elegeix l’executiva. Aquest element serà clau quan a mitja legislatura decideix fer el llit a Pintat per posar-se ell com a líder i ser candidat a Cap de Govern. Aquí es trenca la seva primera coalició, la inicial amb Josep Pintat.

Carregar-se Pintat va deixar el partit en els ossos i Gallardo va negociar una segona coalició. Aquest cop amb el PS pensant que si unien forces podrien guanyar diferents territorials. El fet que fos manifestament antinatura, amb programes incompatibles en punts clau com els impostos, no va ser major inconvenient. Gallardo va intentar una tercera coalició, aquest cop amb Jaume Bartumeu i SDP perquè s’integressin al pacte amb el PS i tenir més opcions. La tercera coalició no li va sortir bé perquè Bartumeu estava enfadat amb el PS perquè l’havien vetat inicialment.

I un mes després de la celebració conjunta amb el PS de les victòries a Andorra la Vella i Escaldes arriba la quarta coalició. Aquest cop amb els demòcrates i servirà per formar executiu. I inclourà una cinquena coalició amb Ciutadans Compromesos que també entrarà a Govern. Amb CC fa dos mesos estava a matar per les llistes a la Massana. Aquesta serà l’última diferent perquè si torna a pactar ja haurà de repetir parella.