Fisioterapeutes i CASS negocien el límit de sessions per cada patologia

El Col·legi de fisioterapeutes va rebutjar frontalment la proposta que pretenia aplicar la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) d’imposar un límit a les sessions de fisioteràpia cobertes per la sanitat pública. Des de llavors les dues parts miren d’arribar a un acord per tal de signar un nou conveni però es tracta d’una negociació que des del Col·legi no preveuen que es pugui tancar de manera imminent. L’ens celebra que a la parapública s’hagi entès que no es poden aplicar límits genèrics i ara s’està abordant com fixar barreres però atenent a la patologia.

“Escolten les nostres inquietuds”, explica la presidenta del Col·legi, Edith Rascagneres. Els professionals es mostren d’acord que s’hagi d’acotar el tractament en determinades situacions. En aquest sentit, exposa que, en certes patologies, a la que s’ha superat un nombre de sessions de tractament sense que la recuperació arribi es fa evident que quelcom no funciona: “o bé el pacient no compleix per fer el que ha de fer o bé el diagnòstic no funciona”. Però insisteix que no es pot aplicar una mesura global perquè “no és el mateix un bebè amb bronquiolitis que amb 5, 10 sessions normalment ha d’estar, que un pacient amb una intervenció a l’espatlla, no li poden donar 10 perquè el mateix cirurgià ja tendeix al fet que siguin 30”. De fet, la presidenta del Col·legi recorda que ja hi ha xifres orientatives del nombre de sessions que es consideren les adequades i, per tant, les que es poden finançar des de la Seguretat Social. “Són orientatives, no obliga a res, però mai ho han aplicat, i això ja no és culpa nostra”, apunta Rascagneres.

Entretant, el conveni entre els fisioterapeutes i la CASS segueix prorrogat i “fins que no ens apropem més no es denunciarà”, assenyala la presidenta del Col·legi. Denunciar-ho per part d’alguna de les dues parts implica estar preparats per tenir-ne un de nou o bé que arribi la situació –no volguda– que les sessions de fisioteràpia es quedessin sense cobertura de la sanitat pública. La proposta inicial de la CASS era finançar un forfet de 10 sessions que després s’hauria pogut ampliar a 10 o 20 més prèvia visita a un metge de rehabilitació. El rebuig del Col·legi va ser total.