Qui va comprar els euros?

L’afer dels euros andor­rans segueix portant cua, en especial a la sala de tribunal 3 de la seu de la Justícia, quatre anys després que el servei de Tràmits de Govern els posés a disposició dels residents. En el judici d’ahir sobre aquest tema li va tocar seure al banc dels acusats a un agent de policia. Segons el ministeri fiscal, el processat va reservar un estoig dels euros andorrans amb la seva targeta de crèdit, un relat que segueix la declaració feta per l’exparella del processat. Aquest estoig es va comprar utilitzant les dades d’una altra persona, una treballadora del comú d’Encamp que va denunciar el fet en ser informada des de Tràmits que no podia retirar els seus euros perquè ja ho havia fet una altra persona. No obstant això, ahir va quedar el dubte si aquest estoig finalment es va recollir. La defensa va posar de manifest l’existència d’un informe que confirma que el funcionari no va consultar dades de ningú en cap sistema de l’administració pública.

El processat manté una versió diferent a la de la fiscal, ja que manifesta que qui va fer la compra dels euros andorrans va ser la que llavors era la seva parella. Com que aquesta no tenia targeta de crèdit va ser ell qui li va deixar la seva per poder fer la reserva online. L’excompanya va desmentir aquesta versió i va manifestar que l’acusat la va coaccionar perquè declarés que el policia no tenia res a veure en l’afer. Segons ella, l’acusat li va demanar ajuda perquè si li obrien un altre expedient el farien fora de la policia, ja que aquest tenia antecedents. La noia va canviar la versió de la declaració en veure que el processat la inculpava a ella.

El ministeri fiscal va sol·licitar una pena de 18 mesos de presó condicional per al processat com a autor del delicte major d’usurpació d’identitat i el delicte menor de creació mediata de document inveraç per particular. D’altra banda, el lletrat de la defensa va manifestar que no existeixen elements demostrats per imputar-li aquests fets. Considera que el seu representat ha mantingut una versió uniforme durant tot el procés i va ser taxatiu en manifestar que és “absurd” que el processat reservés altres paquets de monedes quan ni tan sols va recollir les seves. Per aquest motiu, l’advocat de l’acusat en va demanar l’absolució.