Els blocs ideològics segueixen amb dos vots conservadors per cada progressista

El vot conservador agrupa dos terços del votant, entenent que aquesta forquilla agafa des del centredreta que encarnarien els demòcrates fins a la dreta dura que personifica Eusebi Nomen. L’altre terç és per al votant progressista, que en aquest cas va des del centreesquerra que reclama Socialdemocràcia i Progrés fins a l’esquerra ecosocialista dels Verds, i en un punt central el PS com a bastió del progressisme.

L’anàlisi del vots per blocs ideològics mostra que el 2011, amb la debacle absoluta socialdemòcrata, el partit va fer molt millor resultat en percentatge de vots (38%) que aquestes eleccions (30). Sumant els vots socialistes amb els dels partits més petits (Verds o SDP) del mateix espectre sempre s’està prop d’un 35-38% dels sufragis. Una mica per sobre d’un terç dels electors.

A la part conservadora el repartiment també és molt similar i s’ha mogut entre el 61-64% dels vots des del 2011 fins ara. Curiosament també el pitjor resultat és quan l’onada taronja va fer 22 consellers el 2011 (61,8%), dos punts per sota d’aquest any. El vot conservador sempre està lleugerament per sota dels dos terços del total.

El resultat final en consellers està directament relacionat amb les divisions de cada bloc. La prova més clara és la subdivisió de la dreta, més enllà de DA, on els liberals del 2015 es van quedar com a clara alternativa de Govern amb un 27,7% dels vots. Quatre anys després tenen exactament el mateix 27%, però repartit entre el 12% dels liberals, el 10% de terceravia i el 4% de Nomen. Cal aquí sumar els decimals.