Precocitat als comicis

La festa de la democràcia no entén d’edats. No importa que els electors hagin de tenir 18 anys per poder votar, ahir molts sobres van ser introduïts a les urnes de Canillo per part d’uns electors que anaven en braços dels seus pares. L’emoció del dia de les eleccions va aparèixer en una nena que ja de camí a les urnes no podia evitar preguntar: “Mamà, anem a votar?”. La mare li contestava que sí mentre l’alçava en braços perquè introduís el vot. Mai és massa aviat (ni massa tard) per introduir-se als processos democràtics.

Tot i que aquesta doble participació (de pares i fills) no compta a les estadístiques, el cònsol major de Canillo, Josep Mandicó, es mostrava satisfet amb el que estava veient: “Són poc més de les dotze i ja tenim uns 440 votants. El ritme és bo i creiem que podem arribar a un 65% o un 70% de participació.” Aquestes xifres, però, continuen sent inferiors a les que Canillo ha registrat històricament, com ja va passar fa quatre anys. Mandicó explica que és un fet lògic donat l’augment del cens: “Cada vegada som més veïns i és més difícil tenir un grau alt de participació” als comicis.

L’Adelina comparteix l’opinió del cònsol. Assegura que cada vegada hi ha més “forasters” i que costa saber qui és andorrà i qui no: “Ara vinc i hi ha molta gent que ni conec.” L’Adelina, que ha votat tota la vida a Canillo, valora la diversitat que ofereixen aquests comicis amb les candidatures de Demòcrates, d’Acord i Andorra Sobirana, i creu que potser el fet de tenir més alternatives per escollir convidi els veïns a participar-hi. La Sofia, per contra, considera que hi ha moltes llistes per a un país de les dimensions d’Andorra, però celebra que hi hagi “més llibertat per escollir”. Mentre parlava, la seva filla escoltava atenta per conèixer més d’això que tanta expectació genera en els adults i fins i tot s’avançava a algunes respostes de la seva mare, fruit de les ganes de formar part d’aquest procés que sembla tan important.

D’altra banda, els més experimentats en els comicis, com Landry Riba, número set de la llista nacional de Demòcrates, preferien no avançar-se, ja que saben que mai es pot afirmar res abans de conèixer els resultats: “La sensació és que Demòcrates pot sortir com a favorita a Canillo, però després d'haver viscut prou jornades electorals sabem que una cosa són les previsions i una altra el que acaba passant.” Per desafiar les probabilitats, precisament, estava el número 1 d’An-dorra Sobirana a la parròquia, Ricard Riba, que com molts altres, va deixar que fos el seu fill qui diposités el vot a l’urna, introduint així als comicis un altre possible futur elector del país.