Coca, moscatell i passaports

La tradició d’oferir un petit àpat als votants es conserva a la parròquia amb menys llistes territorials. Els més petits i debutants van ser els grans protagonistes de la jornada electoral.

Coca, moscatell i passaportsFernando Galindo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Havia arribat el dia, el d’avaluar els polítics, i els que més fàcil ho tenien eren els massanencs, que en un examen tipus test només van poden escollir entre dues opcions a la territorial. La parròquia més “fàcil”, va afirmar la Fàtima Fauzi, que es va apropar al comú per “tastar la coca i el moscatell”. Eh, “i també per votar”. Al vot nacional, en canvi, “la cosa està més difícil”, va lamentar el Toni Melgarejo, que va reconèixer no haver estat “molt al tanto” de la campanya, saturat per l’excés d’oferta. “Participo en la política un dia cada quatre anys i aquesta vegada són set candidats”, va admetre. En aquest sentit, l’excap de Govern Marc Forné va considerar que “tampoc no hi ha tantes ideologies a Andorra”.

Un altre ciutadà il·lustre, l’exconseller i exministre Josep Gar­rallà, va deixar clara la seva “decepció” pel fet que “un partit que governa no ha fet candidatura ter­ritorial”. En qualsevol cas, l’opinió generalitzada entre els votants, amb el passaport a la mà, era que haguessin estat més matiners si arriben a saber que en el dia gran de la democràcia també es podia esmorzar. Unes 2.600 racions de coca i més d’una ampolla de licor per als electors. “No sabíem que hi havia coses per menjar i al final ens hem menjat les cues”, va bromejar Lluís Trastoy. I és que el gros de votants va arribar, com si s’haguessin posat d’acord, quan quedaven pocs minuts perquè el rellotge marqués les dotze del migdia. Llavors es van generar els primers embussos, si bé la il·lusió, les ganes i els nervis típics de la primera vegada van alleugerir l’espera als debutants en això de l’urna i el vot. “Des que vaig fer els 18 anys tenia moltes ganes de poder votar”, va explicar la Maria Talaran, estudiant a Barcelona que, sens dubte, va tornar a Andorra per votar amb els deures fets després d’haver “mirat tots els debats”. Igualment principiant, la Laura Esteve va exercir el seu dret acompanyada d’un demòcrata experimentat, el seu pare i conseller de comú massanenc, Albert Esteve. Votar en família, un moment especial que també va viure, a la seva manera, l’Edgar Baró, que es va trobar amb el seu germà, el cònsol major, David Baró, presidint la taula de les urnes. “Què passa hermano?”, va bromejar el mandatari.

El cònsol, però, va tenir paraules d’amor per a tots els electors. “Per molts anys”, deia a cada votant. “Sí, per molts anys que puguin votar”, va aclarir Baró, que es va congratular per celebrar “la festa de la democràcia”. Un festejament en què no va poder participar tothom. Almenys la Glòria Lima, que “després de 33 anys residint al país” es va apropar al comú només per acompanyar els seus fills.

tracking