Sí, ministre

Segur que hi ha un munt de referents televisius, cinematogràfics o literaris, i encara molts més estudis acadèmics de tota mena, per il·lustrar la complexitat de l’entrellat institucional a qualsevol democràcia moderna, amb el benentès que Andorra forma part d’aquesta categoria, tot i tenir una Constitució relativament recent en relació amb la major part dels països del continent, però estic convençut que hi ha ben pocs casos com el personatge de Sir Humphrey (interpretat per Nigel Hawthorne) a Sí, ministre que exemplifiquin d’una manera tan brillant i entenedora com de complicat és introduir modificacions en contra de la inèrcia pròpia de les institucions del país, malgrat les conviccions o els desitjos del polític de torn.

M’imagino l’homòleg andorrà de Sir Humphrey, sigui qui sigui, escoltant el debat d’ahir a la nit a ATV i fregant-se les mans en veure que les possibilitats que canviï res al sistema institucional del Principat és més aviat nul·la, si més no a curt i mitjà termini. Com retreia Íngrid Ruiz (terceravia) als representants de la resta de candidatures al debat, a tots els programes es parla del que es farà sense explicar què cal i quins suports parlamentaris es necessiten per fer-ho. Malgrat que els propis candidats ho sàpiguen, és clar.

Potser per aquest coneixement no confessat, el que havia de ser un debat per avaluar la vigència del model institucional del Principat va acabar essent una mena de calaix de sastre en el qual es va començar discutint si s’ha de despenalitzar l’avortament i es va acabar parlant de política fiscal.

El tema de la despenalització de l’avortament va sorgir, com és fàcil d’endevinar, per la defensa del Coprincipat parlamentari com a model d’Estat que van fer en la seva primera intervenció Raquel Fernández (UPA), Eva López (LA), Íngrid Ruiz i Mònica Bonell (DA), coincidència que Vicenç Alay (PS) va aprofitar per demanar-se amb un pèl d’ironia com és que calia fer aquesta defensa explícita. Calia, és clar, perquè el debat sobre una eventual llei que reguli la interrupció de l’embaràs s’ha plantejat en termes d’estabilitat institucional, cosa insòlita a qualsevol altre país del nostre entorn, i això ha estat així, segons Alay, perquè “DA utilitza el discurs de la por i se serveix de la figura del Copríncep per confondre la ciutadania”. En canvi, el PS està a favor de la despenalització “per respecte als drets de les dones i perquè en cap cas ha de suposar un problema per a la continuïtat del Coprincipat”, hi afegí.

Mònica Bonell i Raquel Fernández discrepaven d’Alay per raons semblants: Bonell perquè entén que la Constitució no permet la despenalització, i Fernández perquè, de manera més explícita, recordava que l’article 8 de la Carta Magna defensa “el dret a la vida en totes les seves fases”. Tanmateix, el dret a la vida també inclou el dret a la vida de la mare, segons va precisar Víctor Naudi (SDP), que així mateix va manifestar la “posició clara” del seu partit a favor de la despenalització en els tres supòsits bàsics, compartint amb Alay la convicció que això no ha de generar cap problema institucional.

De la seva banda, Eva López va abundar en aquest punt de vista en denunciar “l’enorme hipocresia” de considerar l’avortament delicte a Andorra però prestar-se a acompanyar les dones que vulguin avotar a l’estranger. “És ridícul no poder consultar la població; veure què es pot fer no vol dir enderrocar el Coprincipat”, i per reblar el raonament va recordar que “hi ha hagut lleis que no han estat signades pel Copríncep episcopal i no ha passat res”, com ara la Llei de reproducció assistida, en la qual es preveu el supòsit de la destrucció d’embrions, sancionada amb la signatura del Copríncep francès.

La reforma del sistema electoral i la situació del funcionariat van ser els altres dos temes que van ocupar més temps de debat, i entre uns i altres també hi va haver ocasió de retreure a Mònica Bonell la falta de transparència en els darrer vuit anys de Govern de DA, com ja és habitual en aquesta tanda de debats.

Pel que fa a la situació dels funcionaris, a més de les diferents veus que demanaven la derogació de la Llei de Funció Pública aprovada la legislatura passada, Francesca Mora (AS) proposava crear una carrera de funció pública per tal que els funcionaris “estiguin al servei de l’administrat i no al servei del polític de torn”.

I en relació amb la modificació de la Llei electoral hi va haver un ventall de propostes, amb certa coincidència a favor de les llistes obertes “perquè incentiven la participació dels ciutadans”, i amb esmenes a la totalitat del sistema actual, com la que plantejava Víctor Naudi en proposar que desapareguin les llistes territorials i els 28 consellers siguin escollits en una única circumscripció nacional.