El pes de la palla

Diuen que si repeteixes una mentida prou vegades acaba esdevenint una veritat. Potser sí, no ho sé; però el que és segur és que si repeteixes massa vegades el mateix, sigui veritat o mentida, acaba esdevenint una llauna i la gent a qui volies convèncer surt per cames només veure’t. I avui dia, amb la celeritat amb què cremem les notícies, set vegades són moltes, moltíssimes vegades.

Potser en les properes eleccions, si el PS aconsegueix canviar el sistema electoral (caldra veure si LA li fa costat) com han dit a cada debat i com ahir repetia Gerard Alís, no caldrà que els candidats de les llistes parroquials apareguin a la televisió dia rere dia a recitar la lliçó tot i saber que la major part del que diran és palla: propostes per allargar el discurs de cara a la galeria, i, en tot cas, posar una pinzellada de color local, però que difícilment es faran realitat, senzillament perquè ara es tracta d’escollir qui governarà el país els propers quatre anys, i la política comunal tindrà el pes que tindrà, però, obviament, dependrà de l’afinitat política del nou govern amb el cònsol de cada parròquia.

De fet, aquesta poca incidència real de les llistes parroquials en l’acció política de la legislatura, malgrat ara puguin ser determinants a l’hora d’obtenir majories, va quedar ben palesa al debat dels candidats de Sant Julià de Lòria. Alís i Majoral criticaven Álvarez Marfany que el govern sortint ha desatès la parròquia laurediana, i l’exministre contestava que perquè els consellers lauredians puguin influir en les polítiques dels propers quatre anys han de formar part de la majoria al Consell General, “perquè el sistema és aquest”. Per cert que si el PS vol canviar el sistema electoral “perquè hi hagi més representativitat dels ciutadans a les institucions” fa tot l’efecte que hauran d’explicar molt i molt bé com s’ho faran. Perquè si el que volen dir és que Sant Julià, amb 4.029 electors, ha de tenir quatre vegades més representants al Consell General que Canillo, amb un cens de 1.003 electors, em sembla que no se’n sortiran.

En relació amb els altres debats televisats, els candidats han incidit en els temes que ja han destacat durant la setmana els respectius companys de partit, com ara l’acord amb la UE, sobre el qual Majoral va ser especialment crític, fins al punt d’afirmar que “l’acord, si es fa, ha de ser sempre per millorar la nostra qualitat de vida sense que ningú, per més poderós que sigui, alteri la nostra sobirania”. O com l’economia nacional, que Álvarez Marfany veu amb optimisme perquè, segons diu, una tercera part dels llocs de treball creats el darrer any ha estat gràcies a la inversió estrangera; mentre que Alís veu el got mig buit i vol incentivar formes de finançament per als nous emprenedors, i introduir “petites modificacions en el marc fiscal perquè tothom pagui d’acord amb la seva capacitat econòmica”.

El fet diferencial lauredià es va concretar en la discusió sobre el vial que ha de resoldre el trànsit a la parròquia i per entrar i sortir del país, i Majoral va recordar que Martí ja l’havia promès el 2011 i encara està com està. I també sobre les deficiències del sistema de salut, aprofitant la presència del ministre del ram. Álvarez, però, els va advertir que parlessin “amb cura” dels temes de salut “perquè es pot fer molt mal al sistema i a la ciutadania”.