El TC avala la sanció a una policia per la reputació del cos

L’agent va publicar un escrit on segons la fiscalia s’incloien afirmacions que “excedien de la mera crítica, són clarament denigrants i difamatòries i resulten incompatibles amb el capteniment que resulta exigible en un agent del cos de policia”. L’escrit anava dirigit contra els responsables polítics arran de les decisions de congelació de triennis durant la part final de la crisi i l’inici de les converses per a la reforma del sistema de pensions dels funcionaris l’any 2012.

L’agent va recórrer els quinze dies de sanció, amb suspensió de funcions, a la batllia. Tant a primera instància com en el tribunal Superior l’expedient va ser validat i finalment va arribar en forma de recurs d’empara al Tribunal Constitucional. L’agent manifestava que havia exercit el seu dret a la llibertat d’expressió en publicar l’article i per tant no s’havia d’expedientar. Al mateix temps incidia que el text “va ser redactat en tant que ciutadana fora de la seva professió, en el seu àmbit privat”. En el redactat s’identificava, però, com a membre del cos de policia. L’explicació aportada fa referència que “els lectors sabessin que l’autora parlava amb coneixement de causa, com a funcionària afectada pel context de les retallades de les pensions com a funcionaris”. La policia “discrepa” de qui consideri que les manifestacions eren “injurioses o insultants” i les emmarca en la descripció “d’una forma de vida, recordant que els polítics, com a persones púbilques, estan exposades a burles havent-hi molts exemples de publicacions satíriques en països veïns i a Andorra mateix”.

El Constitucional indica que tal i com marca la llei de la policia “el legislador ha establert uns límits específics en relació a aquesta llibertat (d’expressió) pel que fa als agents de policia, els quals estan subjectes a un deure de reserva, la vulneració del qual està sancionada a l’article 98f de la llei del cos de policia”. El rebug de la petició d’empara detalla que l’agent ni va ometre el seu nom ni el de la persona contra la qual arremetia en particular i per tant les acusacions “tenien manifestament per efecte incidir directament en la reputació i crèdit de les institucions de l’Estat i dels seus mandataris”, motius pels quals ratifica com a correcta la suspensió temporal fixada.