Dia 7. M’han clitxat. A l’acte d’avui hi vaig convidat. Passa-t’hi, que et convidarem a un gintònic! Suborn!, replico –sóc subornable però conservo certa dignitat. Gentilesa, em responen. I amb això em conformo –he dit certa dignitat, no dignitat. Me n’hi vaig.
És la festa que han muntat les joventuts socialistes i liberals a l’après-ski del Funicamp. Només entrar m’ofereixen una cervesa. Em poso seriós: A mi em van prometre un gintònic! De seguida, però, una històrica socialista –a molt poca gent li han exigit el Carnet Jove per entrar a la festa jove– mira de ressituar-me: el pressupost només dóna