la campanya

La major part de partits creuen que el SAAS ha de reduir poder o ser eliminat

El PS i Units pel Progrés d’Andorra proposen directament la supressió de la parapública

La majoria de partits coincideixen que el SAAS ha de perdre poderFernando Galindo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La reforma sanitària és un dels projectes que haurà de reprendre el Govern que surti de les eleccions del 7 d’abril. Totes les formacions apunten als seus programes –a falta d’Andorra Sobirana, que encara no l’ha facilitat– propostes per a la sanitat pública i, a excepcio de DA, amb una visió més continuista, tots coincideixen en les crítiques envers el paper del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), a l’ull de l’huracà els darrers mesos per les irregularitats en la gestió passada i que han arribat a la Batllia. Els més crítics són els socialdemòcrates, que apunten a la supressió perquè “el SAAS s’ha convertit en un cúmul d’ineficiències que posa en risc la sostenibilitat del sistema de la sanitat pública”. Proposen dues parapúbliques de menor dimensió per a la gestió de l’hospital i El Cedre però “sota la direcció política del ministeri de Salut”. També la candidatura liderada per Alfons Clavera aposta per l’eliminació de l’ens que gestiona l’hospital i la residència sociosanitària El Cedre. En el seu cas la justificació és que les competències del SAAS s’han de traslladar al ministeri “per evitar la duplicitat d’òrgans gestors”.

La resta no parla d’eliminació però sí que ha de perdre poder. Progressistes-SDP consideren que se n’han de limitar les competències “deixant-lo únicament com a òrgan de gestió de les prestacions sanitàries sota la supervisió del ministeri de Salut”. Liberals proposa en el mateix sentit: “Farem que el ministeri de Salut recuperi la iniciativa en polítiques sanitàries, posant el SAAS al seu servei.” La formació liderada per Jordi Gallardo també es compromet a fer una auditoria de gestió de tots els departaments del SAAS i a establir mecanismes de control de la despesa a la institució (també ho planteja per a la CASS) a través de “la comptabilitat analítica, protocols i guies mèdiques”.

“Una direcció del país”

Ciutadans Compromesos també és incisiu en la crítica, però l’enfoca en un aspecte que la resta no toquen: la direcció de la institució. “La direcció general del SAAS ha de ser al país i no a Barcelona. S’està espanyolitzant la gestió de la sanitat andorrana”, denuncien al programa electoral, en què també advoquen per optimitzar els recursos.

Terceravia parla de “redefinir el model del SAAS” amb mesures com la modificació de l’organigrama i “establir ràtios internes de qualitat, control i eficiència”. I els demòcrates s’hi refereixen per anunciar una modificació de la Llei del SAAS que tindria com a objectiu “continuar millorant la transparència i l’eficiència de la institució”.

Els canvis al sistema

La reforma sanitària ha arrencat els darrers mesos de legislatura amb el metge referent i l’impuls a la història clínica compartida. DA es compromet al desplegament i a culminar la cartera de serveis. Però què pensen fer els contraris si arriben al Govern respecte a la continuïtat de la reforma? En major o menor grau tots assenyalen que la figura del metge referent i el projecte d’història clínica compartida s’han de revisar. Clavera aposta per la supressió del SAAS i també per la del metge referent “per garantir la lliure elecció de metges”. Terceravia, respecte a la història clínica, proposa que sigui el pacient el que decideixi sobre l’accés als professionals de la salut. Els socialdemòcrates parlen de reformulació del metge referent, “respectant la lliure elecció de professionals per part de l’usuari”, i que es garanteixi “l’efectivitat i la validesa jurídica del sistema de la històrica clínica compartida”. El programa liberal recull que “avaluarem l’eficiència de la implementació de la història clínica compartida i el metge referent”. I la formació que encapçala Josep Roig indica que l’eina s’ha de seguir desenvolupant però que també s’ha d’assegurar que respecta “escrupolosament la protecció de dades dels pacients, a les quals només ha de poder accedir el personal mèdic”.

I els professionals de la psicologia poden estar tranquils després d’anys batallant perquè les consultes es beneficiïn del finançament públic. Hi ha coincidència que han d’entrar.

tracking