Debat
Reivindicació dels teloners
Allò que la política uneix, la política ho desuneix La política fa estranys companys de llit, però també converteix antics aliats en adversaris, com en el cas de les territorials a la Massana.
Reivindicació dels teloners
Als concerts de les grans patums del rock, ningú no acostuma a fer cas dels teloners. Se’ls sol prendre com una manera d’amenitzar l’espera del veritable concert: aquell pel qual els assistents s’han deixat una pasta, tot i saber que el so no serà gaire bo i que quan el seu ídol surti a l’escenari el veuran de la mida d’una miniatura. Tanmateix, menystenir els teloners és un greu error, perquè fan una feina cabdal i imprescindible per a l’èxit de la vetllada: anuncien que falta poc per al gran moment i urgeixen el públic perquè es defineixi, perquè trobi el seu lloc al recinte, tant els que es volen amuntegar al costat dels altaveus com els que prefereixen perdre’s per algun racó discret, per deixar obertes altres possibles complicitats en cas que el concert els decebi.
Salvant totes les diferències que calgui salvar, i reconeixent que com a anàlisi política molt possiblement no anirà enlloc, veure el primer debat de candidats de les llistes parroquials, en aquest cas per la Massana, m’ha despertat la sospita de si no tindran també ells un paper de teloners electorals, en espera que arribi el darrer i definitiu debat dels caps de les llistes nacionals.
Si no fos així, si no tinguessin un paper subsidiari (tan meritori com es vulgui, però subsidiari al cap i a la fi), cap dels grups que aspiren a ficar cullerada en la política nacional no gosaria presentar-s’hi sense tenir clares opcions d’obtenir el major nombre possible de consellers a les llistes parroquials, cosa que, certament, no és el cas, com vindria a demostrar la singularitat que representa la candidatura encapçalada per Carles Naudi, en concórrer només per la Massana i no a la circumscripció nacional.
Sigui com sigui, i per continuar amb el mateix símil, penso que els electors agrairien per part dels candidats certa renovació del repertori, en lloc de repetir un altre cop els vells èxits de la festa major de cada any. De fet, si cada partit dedica temps i diners a difondre un programa electoral pretesament convincent i, a més, disposa d’un seguit d’espais de propaganda gratuïts per esbombar fins a l’extenuació les seves principals propostes, cal que les tornin a repetir als debats, en lloc d’aprofitar el temps per raonar quin model de país proposen?
Doncs es veu que sí que cal, ves. Com que totes les consignes són a les respectives webs, només n’esmentaré un parell que em semblen especialment xocants, per dir-ho amablement. Diu Carles Naudi que la lliure circulació de persones és una línia vermella en l’acord amb la UE, perquè l’actual política d’immigració “ha mantingut la pau social al país”, i ens ha estalviat, segons afirma, que hi hagi atur i delinqüència als carrers (!?).
De la seva banda, Judith Pallarés insisteix que “hem de simplificar els tràmits perquè la burocràcia ens aclapara a tots”. No va dir, però, què passarà llavors amb els funcionaris que ara fan aquesta feina.