Una sentència del TC posa en greu perill les causes per blanqueig

El Tribunal Constitucional ha deixat ferides de mort la major part de les causes presents i futures per blanqueig de capitals (i també per corrupció), després de determinar que les converses gravades en una causa no poden ser utilitzades per a una altra i tampoc es poden usar gravacions utilitzades per la justícia d’altres països. Els casos per rentat de diners i de corrupció se sustenten en els procediments que s’han obert en els països d’origen on es va cometre el delicte. I la immensa majoria de les causes estan basades en les punxades telefòniques que les policies estrangeres fan als presumptes delinqüents. La sentència del TC, que va caure com una bomba en certs àmbits jurídics, estableix que “el producte d’unes intervencions telefòniques neix i mor en el si del procés per al qual van ser demanades i obtingudes”. En aquest sentit, asse­nyala que “no poden operar en d’altres causes diferents”. El tribunal fa especialment esment que si les converses han estat utilitzades i per tant valorades si podien ser usades per un organisme judicial estranger, tampoc són vàlides. Concretament cita que el vet s’ha d’aplicar “especialment en supòsits com el que ens ocupa, en el qual el judici de proporcionalitat el va efectuar un òrgan judicial d’un país tercer i sense que la hipòtesi concreta estigui contemplada en els tractats internacionals d’aplicació al cas”.

Defecte de forma invalidant

A efectes pràctics significa que el Constitucional, segons diferents fonts jurídiques, estableix que l’ús de les gravacions que proven que els delinqüents són culpables han de quedar fora per un concepte de forma. Per sustentar aquesta teoria, el TC cita un article del Codi de procediment penal. “Les cintes no utilitzades s’han de conservar com a annex al sumari i, esdevinguda la resolució definitiva del cas, ja sigui per sentència condemnatòria o absolutòria, ja sigui per sobreseïment o per simple prescripció, han de ser destruïdes juntament amb les utilitzades, sota el control de l’autoritat judicial”.

L’acció que ha desembocat en aquesta sentència és un recurs d’empara que va presentar l’exdirectiu de BPA Javier Campos, que havia estat gravat per la policia andorrana a instàncies de la justícia espanyola, amb relació al cas Petrov de blanqueig de la màfia russa on el principal acusat, Andrei Petrov, es va confessar culpable. Les converses van ser incorporades a la causa general de BPA per la fiscalia. Campos va ser investigat dins de la instrucció del cas BPA a Andorra però no va ser processat. El Constitucional considera que les converses han de ser retirades de la causa per provenir d’una causa espanyola (encara que van ser gravades a Andorra per la policia del Principat).

Afectació parcial a bpa

La resolució, segons les fonts jurídiques consultades, tindrà una afectació parcial en les diferents causes del cas BPA. Les instruccions des casos compten amb infinitat de proves documentals i gairebé no hi ha converses més enllà d’alguna puntual, i són més un complement que l’argument principal. El problema es troba en qualsevol altra causa per blanqueig quan el delicte s’ha comès a fora (un 95% de les vegades) i, per tant, les gravacions acostumen a ser la prova principal quan s’obre la causa a Andorra relacionada amb la de l’estranger. Aquestes corren greu perill de caure per defecte formal.