La meitat d'espècies botàniques pel canvi climàtic

“El canvi climàtic afectarà d’una manera general moltes de les espècies botàniques de muntanya, que s’hauran d’adaptar a les noves condicions climàtiques o migrar a altres llocs amb condicions més idònies”. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi elaborat pels científics del Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya (Cenma), Benjamin Komac i Roger Caritg, sota el títol Les conseqüències del canvi climàtic sobre el nínxol potencial de l’abarset a Andorra, publicat en el darrer número, el 9, de la revista que edita aquest centre vinculat a l’Instiut d’Estudis Andorrans.

Un estudi que recorda que qualsevol espècie, davant de l’evolució del canvi climàtic, que no pugui adaptar-se o migrar, “tindrà compromesa la seva conservació i supervivència”. Per tot això, asseguren els científics, es preveu que “les conseqüències del canvi climàtic siguin greus per a la conservació de la biodiversitat en zones de muntanya” i que el fenomen pot arribar a comportar “un 70% de reemplaçament d’espècies i a una pèrdua del 50% d’espècies, segons els escenaris”.

Komac i Caritg també arriben a la conclusió que malgrat “la incertesa sobre l’amplitud del canvi climàtic a Andorra”, amb aquest estudi es veu que “causarà una reducció del nínxol potencial de l’abarset, l’arbust conegut amb el nom científic Rhodendron ferrugineum i que creix just per sobre del límit arbori als Pirineus, sobretot a final de segle”. Aquesta reducció de superfície del nínxol, indica l’estudi, estarà associada a una migració altitudinal de la planta, bastant pronunciada, excepte en el cas de l’escenari més conservador.

Aquest escenari assenyala que la temperatura mitjana de les mínimes anuals que ara és de 4,7 graus centígrads, pujarà 1,1 graus entre el 2021 i el 2050 i 1,3 graus entre el 2071 i el 2100; que la temperatura mitjana de les màximes anuals, ara de 10,3 graus centígrads, s’incrementarà 1,2 graus en el primer període de temps i 1,9 en el segon; i que la precipitació mitjana anual, ara de 868,2 mil·límetres, sumarà 57,5 mil·límetres més en el primer període i restarà 2,7 litres en el segon.

A l’estudi també s’assenyala que en el cas de l’abarset, la capacitat d’adaptació de l’espècie, el fet que es pot reproduir clonalment o que les plantes poden viure més d’un segle, li confereixen bons arguments per “resistir o adaptar-se als futurs canvis i matisar aquests resultats bastant negatius predits pels models matemàtics”.

I és que el segon escenari davant del canvi climàtic assenyala que la temperatura mitjana de les mínimes anuals pujarà en el primer període 1,4 graus i en el segon 2,1; la mitjana de les màximes 1,9 i 2,8 i la precipitació mitjana es reduirà en 23,6 mil·límetres i 34,4. En el tercer escenari les mínimes pujaran 1 i 2,6 graus, les màximes 1,3 i 3,2 graus i la precipitació es reduirà en 6,3 mil·límetres i creixerà en 15,2.

Això, expliquen, influirà de diverses maneres en el nínxol de l’abarset. Ara només creix, en general als Pirineus, per sobre dels 2.000 metres d’altitud i es pot trobar fins als 3.050 aproximadament. En el primer dels escenaris i en el període entre el 2021 i el 2050 començarà créixer a la mateixa alçada però es podrà trobar gairebé als 3.100 metres. Entre el 2071 i el 2100 només hi haurà abarset entre els 2.500 i els 3.200 metres. En el segon escenari entre els 2.600 i els 3.300 en el primer període i entre els 2.900 i els 3.350 en el segon període. En el tercer escenari el trobaríem entre els 2.400 i els 3.300 metres en el primer període i entre els 2.800 i gairebé els 3.400 en el segon període. Cal recordar, però, que el pic més alt d’Andorra, el Comapedrosa, fa 2.946 metres d’altitud.

PROGRAMA AMB FRANÇA I ESPANYA PER CONSERVAR EL GALL FER

El gall fer és una de les aus de muntanya del Pirineu que té actualment un major perill d’extinció i la seva conservació ha comportat que l’executiu d’Emmanuel Macron hagi hagut de contestar per escrit una pregunta de la diputada de la França Insubmisa pel departament de l’Hérault, Muriel Ressiguier, relativa a la protecció d’aquesta espècie. En la resposta del govern francès s’assenyala que s’ha posat en marxa un programa de cooperació als Pirineus entre Andorra, França i Espanya per a les aus de muntanya en general i per al gall fer en particular. El programa està cofinançat per la Unió Europea a través de l’Interreg. Com a part d’aquest projecte, s’indica en el text, es realitzen operacions de millora de l’hàbitat per al gall fer i aquestes intervencions representen en zones acumulades gairebé el 10% de l’hàbitat de l'espècie. La reducció dels factors de mortalitat antropogènica és també un focus important d’aquest programa de cooperació. Les accions pretenen limitar els riscos de col·lisions mortals del gall fer amb els cables dels remuntadors a les zones d’esquí. I el mateix tipus d’intervenció es duu a terme a les zones agrícoles per tal de reduir les col·lisions amb tanques en pastures d’estiu i instal·lar dispositius de visualització a gran escala. Les accions realitzades s’estan avaluant per saber-ne l’efectivitat. Al Principat, el gall fer, també anomenat gall de bosc, es una espècie protegida i no es pot caçar, i en altres departaments dels Pirineus francesos només es pot capturar de manera molt limitada. Els recomptes d’exemplars realitzats a l’Estat veí del nord s’usen com a base cada any per definir el nombre de permisos de caça en els departaments on l’estat de conservació de les poblacions es considera satisfactori.