El TC accepta recusar la batlle Cascales en tots els casos de BPA

Azahara Cascales va substituir Canòlic Mingorance com la batlle que instruïa les diferents causes que s’engloben al voltant de l’afer BPA. Els germans Higini i Ramon Cierco es troben encausats en una d’aquestes trames. Concretament la de Landstreet, que era la societat instrumental que utilitzava l’entitat per fer els pagaments de sota mà, suposadament com s’apunta al sumari per premiar tota la dinàmica de blanqueig que es realitzava a l’entitat. Això permetia pagar alguns empleats en negre sense que la resta ho sabessin.

Els Cierco van presentar una recusació contra Azahara Casacles basada en el fet que va exercir com a coordinadora d’afers jurídics del ministeri de Justícia i Interior entre el 4 de març del 2013 i el 31 de desembre del 2014. Aquest càrrec el va desenvolupar durant la primera legislatura demòcrata i a partir del gener del 2015 es va reincorporar a la Batllia. Els Cierco consideraven que havent estat a Govern no podia ser imparcial atès que l’executiu és part de la causa de Landstreet. Tant en primera instància com al Tribunal Superior la recusació va ser tombada.

El Constitucional ha canviat el sentit de les dues primeres sentències i ha donat la raó als Cierco. El TC reconeix que en el sistema judicial d’un petit Estat “les recusacions poden dur ràpidament a la paràlisi”, en clara referència al fet que entre els Cierco i Josep Anton Silvestre hi ha una dotzena de batlles i magistrats recusats i es corre el perill que el sistema es col·lapsi. Però el TC indica que encara que s’hagi de tenir en compte la possibilitat de bloqueig no es pot “buidar de contingut el dret de qualsevol justiciable a un tribunal imparcial del qual se’n deriva el dret de recusació”. La sentència estima que el Superior “ha efectuat una conciliació que vulnera de manera manifesta i excessiva de drets a un procés degut i a un tribunal imparcial i per consegüent ha dictat una decisió no fonamentada en dret”. El TC dona l’empara sol·licitada, concretament per una “vulneració del dret a la jurisdicció, reconeguda l’article 10 de la Constitució, en els seus vessants del dret a obtenir una decisió fonamentada en dret i del dret a un procés degut substanciat per un tribunal imparcial”. La causa haurà de tornar al Superior que, davant de la contundència del dictamen del Constitucional, haurà de fer una sentència en què accepti la recusació.

D’altra banda, el Tribunal Constitucional ha rebutjat les peticions de recusació contra els magistrats del Tribunal de Corts de jutjaven el cas BPA que havien presentat els clients de Josep Anton Silvestre. Al mateix temps, tampoc ha acceptat la petició de Govern i els petits accionistes de BPA per ser part als recursos d’empara.

NOMÉS EN QUEDEN DOS

La recusació contra Azahara Cascales pel cas BPA crea un nou problema a la Batllia, ja que teòricament només hi ha dos batlles que puguin agafar la instrucció dels casos. La tàctica de les recusacions, segons explicaven ahir diferents advocats, ha trobat el punt feble de la Batllia. Josep Anton Silvestre i els germans Cierco, segons les mateixes fonts, no només han bloquejat el judici del cas BPA, sinó que la seva estratègia recusatòria contra una dotzena de batlles i magistrats ha agafat el sistema d’un microestat sense possibilitats de defensar-se, fins al punt que tampoc es pot instruir. El bloqueig és absolut. La recusació contra Cascales deixa només tres batlles de l’àmbit penal que poden agafar el cas. Es tracta de Maria Àngels Moreno, Estefania Garcia i Manuel Santolària. Moreno, però, té moltes opcions d’haver-se d’inhibir perquè, segons les mateixes fonts, ja s’està especulant que en cas que la nomenin hi haurà una recusació immediata. És molt possible que es recusi qualsevol dels batlles designat, si no hi ha un canvi d’estratègia, però en el cas de Moreno existeix un punt complicat. Durant el cas de la intervenció del telèfon al sotsdirector i al cap de redacció del Diari l’advocat que es va encarregar del seu cas és el mateix que té Govern en la present causa. Les fonts consultades van indicar que el més probable és que hi hagi la inhibició prèvia per evitar la recusació. La situació dins de la Batllia és tensa, segons aquestes fonts, perquè consideren que ni el Govern, ni el Consell Superior, ni el Col·legi d’Advocats estan fent absolutament res per defensar batlles, magistrats i sistema judicial. Aquesta indefensió davant l’allau de recusacions ha creat molt malestar, ja que gairebé la meitat dels jutges estan recusats i no cal oblidar que una recusació no deixa de ser una acusació de falta d’imparcialitat. La pregunta que es fan dins de la Batllia és què passarà si els Cierco i Silvestre aconsegueixen dues recusacions més i fan que no es pugui investigar el cas BPA.