Procés transparent
El PS i L'A posen en dubte la 'netedat' del vot judicial
Les dues formacions de l’oposició van reclamar al secretari general del Govern la custòdia permanent dels vots emesos a la Batllia
Liberals d’Andorra i el Partit Socialdemòcrata van reclamar la custòdia permanent dels vots emesos a la Batllia durant el període habilitat per poder votar, i van fer èmfasi sobre qui custodiarà les urnes durant els moments en els quals la Batllia romandrà tancada al públic. La petició va anar dirigida al secretari general del Govern, Jordi Casadevall, mitjançant una carta signada pels presidents de les formacions, Jordi Gallardo i Pere López. Els dos partits demanen conèixer quina cadena de custòdia preveu l’executiu per a aquestes urnes electorals perquè “no hi hagi cap alteració de les urnes que recullen el vot a la Batllia”, tal com assenyala Gallardo. López reitera que “la nostra voluntat és que el procés electoral es desenvolupi amb totals garanties per a tothom”.
Des de les dues formacions s’accentua que, tant el vot dipositat a la Batllia com el vot per correu, són vots que van estar a l’alça les darreres eleccions i, segons Gallardo, “tot fa preveure que serà així les eleccions del 7 d’abril”. El conseller general de L’A considera que aquesta situació ha motivat que els dos partits fessin aquesta petició. D’altra banda, el president de la formació vermella també va fer èmfasi en la necessitat de seguir les recomanacions en l’àmbit internacional. “Creiem important que un procediment com el del vot judicial respecti les recomanacions de l’àmbit internacional i que tothom estigui tranquil sobre el procediment”, va manifestar.
Reaccions dels altres partits
Miquel Aleix, conseller general de DA, va considerar una “sortida de to” la petició de L’A i el PS i va defensar la transparència d’aquest procediment. “No crec que es pugui tenir ni el més mínim dubte que a la Batllia hi hagi hagut qualsevol tipus d’irregularitat pel que fa al vot judicial”, va dir Aleix, que va recordar que aquest procediment “ha funcionat perfectament sempre”. En la mateixa línia es va moure el conseller general d’UL-IM Josep Pintat, que va expressar “tota la nostra confiança a la instància judicial per a aquest procés electoral com no pot ser d’una altra manera”, va considerar, i va reiterar que “no ho posarem en qüestió”. Finalment, la consellera general independent, Sílvia Bonet, va explicar que ha estat “interventora i mai he observat cap tipus d’irregularitat en el procés del vot judicial”. Bonet va demanar que els dos partits expliquessin “on sospiten que hi pot haver dubtes”.
EL CONSELL GENERAL CELEBRA 600 ANYS D'HISTÒRIA
El Consell General va commemorar ahir els 600 anys del privilegi del bisbe Francesc de Tovia de l’11 de febrer del 1419. Llavors es va constituir el Consell de la Terra i els prohoms de les valls d’Andorra podien elegir anualment els representants. Aquest, segons va explicar ahir l’historiador Carles Gascón en una conferència al vestíbul del Consell, va ser un dels primers parlaments d’Europa i va acabar evolucionant fins a l’actual cambra andorrana. “Era una assemblea representativa per gràcia dels senyors d’aquell moment”, va afirmar. No obstant això, Gascón va assenyalar que “fent la recerca al voltant d’aquest document” els investigadors han arribat a la conclusió que “realment ja existia un òrgan originat en una època més antiga i que ja funcionava com a consell assessor del bisbe i del comte de Foix”. Aquesta conclusió, però, “és una hipòtesi”, va puntualitzar l’historiador. “La considero ben fonamentada, però en història no hi ha mai res definitiu”, va afegir, i va argumentar que “en un recull d’ordinacions del Consell de la Terra del 1505 es parla d’un privilegi” en el qual “es donava potestat de reunir-se als homes d’Andorra i aquest document està datat a 20 de maig del 1289”. “Hi ha altres documents de l’època que semblen confirmar aquesta possibilitat”, va dir. La conferència de Gascón va omplir el Consell General amb diferents personalitats polítiques, com ara el cap de Govern, Toni Martí, diversos consellers generals de DA o el president del PS, Pere López.
El PS i L'A posen en dubte la 'netedat' del vot judicial