Compreses “de luxe”

Productes de primera necessitat que tenen la mateixa taxa impositiva o similar que el vi, les joies o altres béns, considerats totalment prescindibles. Una relació que pot semblar difícil d’entendre, però que les feministes fa anys que denuncien. Segons apunten aquests col·lectius, els impostos aplicats als productes d’higiene femenina, les compreses i els tampons, són equiparables als dels béns de luxe. “Són productes bàsics, coses que no pots obviar de fer-les servir i la veritat és que són molt cares”, explica la presidenta d’Acció Feminista, Antònia Escoda. Per aquest motiu, un ciutadà del Principat, Josep M. Morató, ha iniciat una recollida de signatures a la plataforma web Change.org.

La demanda s’ha fixat l’objectiu d’aconseguir un total de 200 signatures i es dirigeix al Govern i al ministeri de Salut per “baixar l’impost sobre les compreses i tampons d’higiene íntima femenina”. De fet, ahir a última hora del dia la campanya ja havia assolit les 190 adhesions i un considerable nombre de comentaris donant suport a la iniciativa. “Són coses de necessitat bàsica d’higiene i de llarga durada que comporten una gran despesa”, afirma Maria Teresa Armengol. “És una bestiesa pagar tant per quelcom que és de primera necessitat!”, lamenta Maria Alexandra Cardoso. En aquest mateix sentit, Josep M. Morató, impulsor també de la recollida de signatures contra les excursions en canoa als llacs de Tristaina, argumenta que les compreses i els tampons “no són productes de luxe”. “Per tant, no és just que tinguin el mateix impost que altres productes que sí que ho són. Això ha de canviar i l’impost ha de baixar o ha de desaparèixer”, hi afegeix. A més a més, Morató posa l’accent en el fet que el govern espanyol “ha anunciat que pretén rebaixar l’IVA” d’aquests productes “en el pressupost del 2019”.

Precisament, Antònia Escoda afirma que aquesta iniciativa “és genial i de sentit comú”, si bé reconeix que a hores d’ara Acció Feminista no s’ha plantejat engegar una campanya en aquest sentit. En paral·lel, Escoda recorda que també hi ha “la taxa rosa”, que consisteix a “encarir els productes que són per a dones”. A tall d’exemple, l’activista indica que “les fulles d’afaitar per a dones són més cares que les que utilitzen els homes”.