Un centenar de detinguts per violència de gènere durant el 2018

La policia va intervenir l’any passat en 495 accions per “desavinences conjugals”, de les quals 96 van acabar en detenció per casos d’agressió a la parella. Les dades són superiors al 2017 quan es van fer 378 intervencions amb 83 detinguts. Malgrat que les dades no estan dividides per gènere, el director adjunt primer i coordinador del cos, Bruno Lasne, apunta que la immensa majoria de casos són homes, destaca el creixement que hi ha hagut i ho explica, en part, per l’augment de població que ha experimentat el país. “La xifra parla per si sola i ens preocupa molt però també és cert que una explicació podria ser que el fet de tenir nous residents, per la millora de l’economia, hagi produït més casos.” El 2016 hi van haver 79 arrestos per maltractaments, 52 el 2015 i 35 el 2014. Malgrat aquest increment constant, Lasne veu molt positiu el fet que cada vegada es denunciïn més casos i valora els programes i les campanyes que fa el ministeri d’Afers Socials. “El que ha crescut molt és la consciència de denunciar els casos de maltractament i aquesta és la millor notícia. Amb les campanyes del ministeri i l’acompanyament que es fa a la víctima des del moment que posa una denúncia, hem guanyat molt.”

Les 495 intervencions de patrulles del cos d’ordre pel que engloben com a “desavinences conjugals”, de les quals van sortir el centenar d’arrestats, són molt superiors a les del 2017, quan se’n van fer 378, és a dir, 117 més. Si es va més enrere, encara puja més perquè el 2016 van ser 339. De nou, el director adjunt primer ho atribueix a la “cultura de la denúncia que cada vegada més té la gent. Els agredits i els que ho senten o ho veuen”.

Més sensibilització

Les dades han provocat reaccions diverses entre les associacions feministes del país. La presidenta d’Acció Feminista, Antonia Escoda, considera que l’augment de les actuacions policials i les detencions en casos de violència domèstica és conseqüència directa de més sensibilització per part de la població. Escoda explica que aquestes conductes fa uns anys estaven més normalitzades i ara sí que són motiu de denúncia: “Abans senties el veí del costat discutir i ningú reaccionava. Els límits entre discussió i violència, per sort, cada vegada els tenim més clars.” Així mateix, Escoda considera que el programa per a agressors masclistes que el ministeri d’Afers Socials ha posat en funcionament serà positiu per a reduir el nombre de conflictes de gènere, encara que creu que l’educació en aquest afer ha de començar a l’escola. Una opinió similar té Montserrat Nazzaro, presidenta de l’Associació de Dones d’Andorra, qui a més apunta que haurien de ser els mateixos agressors qui anessin al programa voluntàriament: “Si la persona de veritat vol canviar es mereix aquesta ajuda, però no crec que funcioni igual si una persona va obligada per un tribunal.” Nazzaro considera que l’augment de les actuacions policials per violència de gènere no es correspon a un increment de la violència en sí, sinó, com apunta Escoda, a una major sensibilització.

Per la seva part, la presidenta d’Stop Violències, Vanessa M. Cortés, va criticar la manca d’informació sobre les actuacions, ja que creu que s’hauria d’explicar qüestions com el moment o el lloc dels fets i els motius de la disputa per poder tenir un millor panorama del problema. Així mateix, Cortés lamenta que hi hagi una diferència tan gran entre el nombre d’actuacions policials i els casos que es deriven al servei d’Igualtat del ministeri d’Afers Socials. Tot i que considera que gairebé 500 casos és una xifra elevada “per a un país amb una població de 70.000 persones”, assegura que només és una petita part del problema i que en la majoria dels casos no hi ha actuació ni cap denúncia. Així, la presidenta d’Stop Violències celebra que es donin a conèixer les dades, però d’altra banda demana més informació i acusa el Govern d’intentar ocultar la violència masclista. Quant al programa per als homes que han comès una agressió masclista, Cortés assenyala que “si hi ha 500 actuacions per a aquest tipus de violència en un any, potser hauria d’haver-hi més gent que seguís aquest programa”.