PS i L'A volen la prejubilació als 60 per als docents confessionals

El Partit Socialdemòcrata (PS) i Liberals d’Andorra (L’A) demanen que els docents dels centres del sistema confessional puguin prejubilar-se als 60 anys. Una petició que ambdues formacions van traslladar ahir al Consell General durant el debat en què es va aprovar la nova llei del cos d’Educació, que, precisament, inclou la prejubilació voluntària als 60 per als mestres del sistema andorrà. El text va ser aprovat amb els vots favorables del PS, L’A, DA i la consellera independent Sílvia Bonet. Els membres d’UL-IM es van abstenir, mentre que el conseller d’SDP, Víctor Naudi, es va posicionar en contra de la llei.

A través de dues reserves d’esmena, el president del PS, Pere López, i el conseller general liberal Ferran Costa van defensar “una assimilació” dels professionals dels dos sistemes perquè tots “puguin gaudir” d’aquest dret. De fet, López va argumentar que els docents de l’educació congregacional, com els de l’andorrana, van estar sotmesos a “la congelació de triennis, la retallada de sous o la participació en el pla de pensions”. “Si se’ls ha assimilat en els perjudicis, és injust que no se’ls apliqui un possible avantatge com és la jubilació anticipada”, va justificar. Per la seva banda, Costa va afegir que els “membres del congregacional també pateixen desgast”. “El pateixen tots igual”, va dir, i va instar l’executiu a “evitar arbitrarietats”.

Canvis al sistema confessional

Davant d’aquestes reclamacions, la consellera de DA Meritxell Palmitjavila va adduir que els professors confessionals “no només es poden acollir a un dret, perquè la llei del cos d’Educació també té uns deures”. Un punt que va compartir el ministre d’Educació, Eric Jover, que va anar més enllà i va reconèixer haver enviat una carta als professors de les escoles congregacionals per estudiar la qüestió de les prejubilacions. Ara bé, Jover va matisar que “seria bo obrir aquest debat” i que hauria de ser “global”, i incloure “quines han de ser les condicions de treball” dels empleats d’aquests centres, atès que actualment es regulen pel Codi de relacions laborals, i va parlar de la fórmula del conveni col·lectiu. El ministre es va comprometre a “posar fil a l’agulla des de principi de la propera legislatura”.

En paral·lel, el líder socialdemòcrata va afirmar que els centres confessionals fan servir uns criteris de selecció “dubtosos” i va apuntar que es guien pels “cognoms, l’origen i la situació econòmica” dels estudiants. Així mateix, López va demanar el manteniment de la consideració de funcionaris per als docents i no canviar-la per la de treballadors públics. Jover va dir que el canvi de denominació no implica una pèrdua de drets i es va congratular per la nova llei. L’oposició va qualificar la normativa de “necessària”, però en bloc va lamentar que s’ha quedat “curta”.

GILI I LA PLATAFORMA DE SOLDEU

El Consell General va aprovar la llei de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge amb el vot favorable de DA, L’A i la consellera Bonet i l’abstenció de la resta de la cambra. Una mesura que van saludar tots els grups, si bé va originar una picabaralla entre Rosa Gili i el cap de Govern, Toni Martí. Gili va acusar l’executiu de manca de sensibilitat mediambiental i es va referir a la plataforma de Soldeu. Una argumentació que Martí va titllar de “demagògia” i va “apostar” que els consellers socialdemòcrates aniran a veure les finals de la Copa del Món d’esquí a Soldeu.

EL CANVI EN LA COTIZACIÓ DELS AUTÒNOMS S'APROVA AMB RETRETS A L'EXECUTIU

La sessió extraordinària que va celebrar ahir el Consell va servir per aprovar el projecte de llei de modificació de la Llei de seguretat social. Només Víctor Naudi va votar en contra d’una mesura que, fonamentalment, canvia les cotitzacions dels autònoms. D’aquesta manera, els treballadors per compte propi comptaran amb un règim de cotització en funció del benefici obtingut i la xifra de negoci de la seva activitat. Així, la reforma estableix el pas de quatre a set trams en el règim de cotització, que abans estaven fixats en el 25%, el 50%, el 75% i el 100%, i que amb el canvi seran també del 62,5%, el 125% i el 137,5%. El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va recordar que es tracta d’una mesura que afecta 6.500 persones. En aquest sentit, tot i el vot favorable, des del PS, L’A i UL-IM es va criticar l’executiu per no abordar mesures per garantir la sostenibilitat del sistema. Espot va defensar que aquesta llei serveix per “resoldre una problemàtica puntual” i va estendre la mà a un “pacte d’Estat” per tractar aquesta qüestió la propera legislatura. D’altra banda, la cambra va donar el vistiplau al seu nou reglament, que preveu el vot no presencial dels consellers i la transparència del finançament dels grups.