Creix en un 9,4% la venda d'immobles, la majoria de segona mà

Les operacions immobiliàries van anar a l’alça l’any passat: es van vendre 5.537 béns immobles, un 9,4% més que el 2017. D’aquests, 2.070 eren habitatges (1.963 pisos i 107 habitatges unifamiliars). Les transaccions de pisos van experimentar un augment del 5,4% i les d’habitatges unifamiliars una davallada del 20,1%. Amb els locals comercials van ser l’única tipologia de bé immoble dels quals es van registrar menys operacions que el 2017. Es van vendre més terrenys, més places d’aparcament, més magatzems, més edificis i més béns agrupats en la categoria d’altres construccions. I, per tant, el volum de negoci va ser major: el valor dels béns immobles transmesos va ser de 806,93 milions d’euros, davant els 652,05 de l’any 2017. Però si una dada caracteritza el desenvolupament del negoci immobiliari és que essencialment es va vendre de segona mà.

Una xifra simptomàtica és la quantitat de transmissions de pisos d’obra nova: únicament van ser 17 davant les 152 de l’any anterior. De segona mà, van ser 1.946 davant les 1.711 de l’any anterior. “No n’hi ha obra nova. Durant molts anys no s’ha construït i en la cartera que tenim no hi ha gaire obra nova”, exposa el president del Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris (AGIA), Jordi Galobardas. Una situació “preocupant”, manifesta, que denota que “la producció s’adapta tard als canvis de la demanda”. En aquest cas, assenyala, perquè l’aixeta del finançament no s’ha obert prou i, en segon lloc, perquè no hi ha hagut un incentiu per part de l’administració. Malgrat que aquests dos factors puguin experimentar millores, el president dels immobiliaris recorda que l’efecte sobre la construcció trigarà perquè “la producció d’un habitatge no són quatre dies”, així que alerta que el que es pot produir és una pujada de preus per l’escassetat d’oferta i una demanda a l’alça. Ara, asse­nyala, “hi ha una demanda interna creixent precisament perquè el preu dels lloguers puja i la gent es planteja comprar”.

La comparativa entre els anys 2011 i 2018 exposa de manera gràfica la situació respecte a l’obra nova. El darrer any va ser el que menys operacions amb productes d’obra nova es van fer: 121. El 2016 i el 2011 es van superar el miler. En canvi, si es té en compte el global (obra nova més segona mà), el 2018 és l’exercici amb més volum de transmissions d’immobles. Creix l’activitat econòmica però no hi ha producte immobiliari nou.

Per parròquies, Canillo lidera el nombre de béns immobles transmesos: 1.302 l’any passat. La segueixen Encamp (1.202) i la Massana (1.017). Sant Julià està a la cua amb 266. Quant a la comparativa respecte al 2017, percentualment creix més Andorra la Vella (s’han fet 184 operacions immobiliàries més, passant de les 591 del 2017 a les 775 del 2018), seguit de Canillo (el 2017 va registrar la transmissió de 1.125 béns i també va ser la parròquia líder llavors). Galobardas ho atribueix al fet que Canillo va ser una par­ròquia que va quedar amb molta disponibilitat d’habitatge un cop va esclatar la crisi i que, per tant, tenia una major cartera per oferir. Escaldes-Engordany i Ordino són les dues úniques parròquies que l’any passat hi va haver menys compravendes d’immobles que el 2017: a Escaldes, amb 616, la davallada va ser del 16%, i a Ordino, amb 359, del 14,1%.

El negoci

Amb tot, el valor dels immobles transmesos i aquest creixement del 23,8% respecte a la mateixa xifra de l’any passat denota, tal com va manifestar el president de l’AGIA, que el negoci augmenta i que es consolida la recuperació que ja es va apuntar el 2017. Les operacions amb pisos, habitatges unifamiliars i edificis van suposar 405,04 milions d’euros, les de ter­renys i places d’aparcament, 329,78, les de locals comercials i naus, 19,36, i altres construccions, 52,74. En total, 806,93 milions d’euros, 154,87 més que l’any anterior.