Eleccions Abril 2019

Martínez Benazet i Rascagneres pacten ser ministres d'Espot

El director assistencial del SAAS assumiria el ministeri de Salut i el president de la CASS seria el titular de Justícia i Interior en el supòsit de victòria de DA

Martínez Benazet i Rascagneres pacten ser ministres d'Espot

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El cap de llista de Demòcrates per Andorra (DA) manté reunions a múltiples bandes des de fa setma­nes per configurar l’equip que l’ha d’acompanyar a les eleccions de l’abril. Però, a banda de confec­cionar les llistes electorals, treballa paral·lelament per assegurar-se el compromís de les persones que pretén que formin part del seu futur Govern, amb el benentès que aconsegueixi la victòria a la contesa. Espot ja ha aconseguit arrencar un principi d’acord amb Joan Martínez Benazet, Jean Michel Rascagneres i Montserrat Ron­chera perquè es facin càrrec de tres carteres de l’executiu, segons ha pogut saber el Diari. El director assistencial del SASS es posaria al capdavant del ministeri de Salut, el president de la CASS, al de Justícia i Interior, mentre que l’actual vicepresidenta internacional de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) seria la nova titular de Cultura i Esports.

La dimissió de Rosa Ferrer com a titular de Salut amb la consegüent arribada al ministeri de Carles Álvarez Marfany a principi del 2016 va comportar un seguit de canvis a tot el departament. L’exdirector de l’Hospital Clínic Josep Maria Piqué va substituir Lluís Burgués com a director general de SAAS. Poc després, el pneumòleg Martínez Benazet va assumir la direcció assistencial. Des d’aquell moment ha hagut de fer front a situacions no exemptes de polèmica, com ara la firma falsa del traumatòleg Ignacio Torrero, els canvis en la figura del metge liberal o la revolta al servei d’urgències. El jurista i exdegà del Col·legi d’Advocats Jean Michel Rascagneres és president de la CASS des de l’11 de novembre del 2015, quan va ser escollit per unanimitat pel consell d’administració de la parapública. La viabilitat compromesa del sistema i les mesures correctores per garantir-la estan marcant el seu pas per la CASS. La puja del preu del punt, endarrerir l’edat de jubilació i la necessitat de plans de jubilació privats són alternatives que van prenent cos per fer sostenible el programa de pensions. Montserrat Ronchera és consultora de comunicació i màrqueting, forma part de la CEA i va estar al consell d’administració de la CASS del 2010 al 2011.

Representació parroquial

La carrera professional dels tres noms escollits ha pesat en l’elecció d’Espot per demanar-los que s’incorporin al seu equip. Ara bé, també s’ha tingut en compte una segona variable, que és la de la representació territorial dels candidats. Rascagneres i Ronchera són d’Encamp, una de les parròquies on es preveu que la victòria a la territorial estigui molt disputada. DA amb Jordi Torres i Maria Martisella haurà de fer front a la llista conjunta del PS i els liberals (David Rios i Ferran Costa), que sobre el paper parteix amb més opcions que quatre anys enrere. Tot i que caldrà veure com l’elector tradicional d’una formació i l’altra respon davant el pacte i el nombre de llistes que finalment es presenten, amb especial incidència al que faci la tercera via. Ordino és una de les parròquies en què en principi DA compta amb la victòria (amb Escaldes i Canillo); ara bé, Espot pretén assegurar-la amb Benazet després d’algunes decisions discutides de Josep Àngel Mortés, el cònsol.

Dubtes a la capital

Les negociacions per escollir els candidats per Andorra la Vella tant a la nacional com a la territorial són les que estan més endar­rerides. Espot encara no ha afrontat la recta final de les converses amb els dos pesos pesants de la parròquia: el ministre Jordi Cinca i la cònsol Conxita Marsol. Això no impedeix, però, que circulin un seguit de noms de podrien anar a les llistes. La voluntat d’Espot és que el número dos de la nacional sigui d’Andorra la Vella, tot i que no ha pres cap decisió. Carles Jordana, Marc Ballestà, Ester Vilarrubla i Sílvia Riva són els aspirants, però per diferents motius la decisió està en l’aire, segons fonts de la comissió de candidatures de DA. L’opció més clara per liderar la territorial fins fa unes setmanes era la directora de l’Escola andorrana i consellera de l’àrea Social del comú, Ester Vilarrubla,que ha anat perdent pes per temes personals. Vilarrubla és la persona que s’impulsa des del comú. Pel que fa al conseller Marc Ballestà i a l’advocada i exconsellera de la primera legislatura de Martí, Sílvia Riva, el fet que se’ls posicioni clarament dins del cinquisme pot ser un escull per arribar a ser escollits.

La casuística de Carles Jordana és una altra; el seu passat com a membre de la coalició que liderava Rosa Ferrer. El fet que seguís com a conseller de DA quan va dimitir Ferrer encara no l’han paït els que segueixen a la formació, tal com li va fer palès Jordi Minguillón a Espot després de la trobada que van mantenir per intentar obtenir el màxim de suport. I el conseller Josep Anton Bardina ja ha anunciat que no té la intenció de repetir.

PINTAT NEGOCIA AMB LIBERALS D'ORDINO I COLLITERS FER UNA CANDIDATURA TERRITORIAL

Josep Pintat està negociant amb històrics liberals d’Ordino i famílies colliteres la creació d’una candidatura territorial de la tercera via. El polític lauredià, segons fonts properes a UL, vol aprofitar el descontentament manifest que hi ha entre els liberals ordinencs pel pacte amb els socialdemòcrates. El comitè no ha estat actiu gairebé des de les comunals passades i especialment des que Enric Dolsa, el líder tradicional a la parròquia, va deixar la primera línia política. Bona part de les famílies liberals, segons diverses fonts, es neguen a votar llistes conjuntes per ajudar a fer que sigui elegit un conseller socialdemòcrata. Aquest posicionament majoritari és el que ha impedit a hores d’ara que el pacte entre Liberals i el PS s’hagi pogut concretar a Ordino. De la mateixa manera, han manifestat que l’alternativa que lidera Josep Pintat és molt més propera a la seva ideologia i als seus votants que no pas el partit que presenta com a candidat Jordi Gallardo. Tampoc volen votar pel PS, ja que amb la posició davant de l’avortament consideren que acabaria amb la institució del Coprincipat.

tracking