Els constructors volen més controls en l'obra pública

Les dades d’assalariats corresponents al mes d’octubre constaten que la construcció és, juntament amb les activitats immobiliàries, el sector que més ha crescut en nombre de treballadors. La construcció, en concret, un 7% respecte al mateix mes de l’any anterior: de 2.971 treballadors a 3.179. Dos-cents assalariats més, que no és una xifra excessivament significativa, assenyala el portaveu de l’Associació de Contractistes d’Obra (Acoda), Víctor Filloy, si es té en compte d’allà on venia el sector, amb 7.000 empleats en el període precrisi. Però Filloy sí que assenyala que hi ha hagut més necessitat de mà d’obra, que encara segueix vigent, “sobretot en el segon semestre de l’any per un volum més elevat d’obra pública: l’avinguda Meritxell, la plataforma de Soldeu, la seu de la Justícia, el desviament de Sant Julià, i també per un petit repunt de l’obra privada”. Però les perspectives de cara a aquest 2019 són pitjors, fet que per als constructors convida a una reflexió: “Caldria que, com a mínim, les administracions públiques consensuïn, que hi hagués una taula de contractació pública en què es pogués calendaritzar, distribuir la càrrega [de feina].”

Filloy assenyala que un dels problemes que tenen les empreses per configurar les plantilles és que “no garantim continuïtat, molt poca, amb aquestes pujades i baixades i volatilitat”. La planificació ajudaria en la gestió dels recursos humans i també els materials (maquinària,per exemple), va precisar el portaveu de l’Acoda. Després d’aquest 2018 carregat de grans projectes, el 2019 es presenta incert. De personal, però, se’n segueix necessitant.

Les perspectives

Les eleccions de l’abril, va assenyalar el portaveu dels constructors, són un factor que pot alentir la inversió. A més, afegeix, el pressupost d’inversions de l’administracio central és “molt més baix que l’any anterior”. “No preveiem que a nivell d’obra pública hi hagi el mateix ritme que l’any anterior.” No obstant, la necessitat de mà d’obra persisteix perquè encara s’arrossega feina de l’exercici anterior, “però les perspectives de futur no són de tanta pressió”.

Una falta de personal que, d’altra banda, no és fàcil solucionar malgrat que les quotes d’immigració estan obertes, també per a extracomunitaris. L’ens ha fet algunes gestions com ara acudir a l’oficina de treball de la Generalitat per a cercar personal a les comarques veïnes de l’Alt Urgell o la Cerdanya, però s’estan trobant que “als països veïns no es troba personal”. “No hi ha receptes miracle”, esgrimeix Filloy.

L’habitatge

A l’hora de contractar personal, el sector també pateix les conseqüències del mercat de lloguer i els seus preus. Una problemàtica que ja s’advertia, recorda el portaveu de l’Acoda, que podria afectar a la falta d’habitatge –i la consegüent pujada dels preus– per l’elevat cost per tirar endavant promocions noves. “La repercussió del terreny és molt cara, només surt a compte fer residencial de luxe, fa vuit o deu anys que ja ho dèiem”, va asseverar.

Filloy insisteix que la solució per a promoure la construcció d’obra nova, augmentar l’oferta d’habitatge i contribuir a la baixada dels preus passa per una cessió urbanística al 0% de manera temporal “perquè puguin sortir els números” i afavorir l’impuls dels plans parcials reduint el quòrum necessari entre els propietaris per tirar-lo endavant. El 75% actual és, a la pràctica, un 100%, i els fa extremament difícils per la dificultat de posar tothom d’acord, apunta Filloy. La recepta, però, no aconseguirà ni de bon tros resultats immediats. “Resoldre això és llarg, encara que es posés ara al 0%, d’aquí que s’aixequi un edifici poden passar quatre o cinc anys”, manifesta. La situació actual és que “d’habitatge, se n’està fent poc”.

Les xifres d’assalariats

Les dades elaborades pel departament d’Estadística apunten a una mitjana d’assalariats al sector de la construcció de 3.028 persones durant el 2018, un 6% més que les 2.859 del 2017. A més, es torna a superar la barrera dels 3.000 empleats al sector, que no es registrava des de l’any 2012. I si l’any acaba en paràmetres similars, entre el 2017 i el 2018 s’haurà registrat el creixement més destacable del nombre d’assalariats al sector des que la xifra ha començat a créixer –molt tímidament– a partir del 2014. En tot cas, i tal com apunta el portaveu de les empreses de l’Acoda, es tracta d’increments anecdòtics. El sector va fregar els 7.000 assalariats el 2006 i sis anys després ja estava a menys de la meitat.