Demanen 4 anys de presó per a dos fills d'un narcotraficant per blanqueig

El ministeri fiscal va demanar ahir una pena de quatre anys de presó i el pagament d’una multa d’un milió d’euros a cadascun dels tres acusats d’haver comès un delicte major de blanqueig de capitals, en el judici que es va celebrar ahir al Tribunal de Corts. Per la seva part, la defensa va argumentar que els presumptes delictes haurien prescrit i que pels “errors” comesos per l’acusació “demana la seva absolució”.

Tal com va intentar demostrar la fiscalia, els tres haurien participat en l’ocultació de més de mig milió d’euros en comptes a la banca andorrana, per evitar que la justícia espanyola els trobés. Dos dels acusats són els fills de Manuel Pérez Medina, condemnat el 2005 per narcotràfic a Espanya, que hauria dipositat una quantitat de 67.000 euros entre el 1996 i el 2005 en un compte al Principat. Segons relata la fiscal, poc abans que fos condemnat la seva filla va obrir un compte al seu nom on va dipositar aquesta quantitat. Pocs mesos després es va repetir l’operació amb un nou compte, ara amb el germà també com a titular. Segons van explicar durant el judici, ells mai havien sabut d’on procedien els diners i creien que era una herència en vida que els havia fet el seu pare, una persona de qui estaven segurs que mai els hauria posat en situació de perill, si hagués volgut amagar els diners.

Al ministeri fiscal, l’explicació no li quadrava, menys després que el tercer acusat exercís de testaferro quan va obrir un nou compte, al seu nom, va transferir els diners i va obrir una pòlissa d’assegurances amb els fills com a beneficiaris. L’explicació que van donar els germans és que tenien por que una tieta de Barcelona, enfadada perquè s’havia separat del marit, volgués atacar el patrimoni de la família. La fiscal va intentar explicar que els diners venien del contraban de tabac, primer, i del narcotràfic, després, però la defensa va argumentar que l’empresa familiar de transports que regentava Pérez Medina “generava molt volum de negoci”. Segons va declarar un empleat de l’entitat bancària, els germans van fer un ingrés de 463.000 euros més quan van crear el compte al nom del testaferro però era incapaç de recordar si es va fer en efectiu, com indicava la part acusadora.

Des de la defensa van argumentar que aquestes llacunes i pressupòsits no eren raó suficient per enviar “dues persones que han vingut voluntàriament” a la presó, i va afegir que els fets haurien prescrit, ja que des del primer canvi de nom havien passat 14 anys.